Ni més ni menys que el futur de l'aigua es decideix a Girona. I la paraula la tenen la Universitat de Girona, la Universitat de les Illes Balears, l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, del CSIC. Aquestes quatre institucions s'han associat per crear el Campus d'Excel·lència Internacional Euromediterrani de Turisme i Aigua. El doctor de la UdG Manel Poch n'és el coordinador científic.

El Campus de Turisme i Aigua treballarà en línia amb el Consell Mundial de l'Aigua (World Watter Council)?

Pel que fa a directrius generals sí, però el campus està més centrat en l'àmbit euromediterrani. Nosaltres hem de treballar perquè part del nostre entorn sigui més competitiu. Hem de donar eines per fer eficient la gestió general de l'aigua.

Hi ha algun projecte en marxa que relacioni turisme i aigua?

Estem iniciant un projecte amb una empresa per estudiar l'abast de la petjada hídrica. Nosaltres no consumim només aigua de l'aixeta, sinó que també consumim aigua quan mengem una fruita o un bistec, perquè ha calgut aigua per regar la fruita o per fer créixer la vedella. Una de les primeres coses que iniciem com a campus és aquest projecte amb algunes entitats de turisme i amb empreses del sector de l'aigua. Des del Campus podem donar indicacions per aconseguir que el sector turístic estalviï aigua, i el sector hi està molt interessat.

El potent sector turístic gironí ha trucat a la porta del Campus?

La UdG ja té un interlocutor amb el sector turístic que és l'Insetur. Som la seu de l'Institut de Turisme. Per tant, les col·laboracions entre el sector i la UdG ja hi són; ara es tracta de potenciar-les. La UdG treballa per posar en contacte grups de diverses disciplines, per exemple gent del Dret o de la Informàtica, per veure com poden fer aportacions i treballar en matèria turística.

Hi ha més transferències de coneixement en projecte?

A Catalunya hi ha una agrupació d'empreses de l'aigua, el clúster Catalan Water Partnership, que tindrà la seva seu al Parc Científic de Girona. L'acord ja s'ha signat amb la rectora Anna Maria Geli. Això permetrà posar-nos immediatament a treballar en nous projectes amb les empreses, com és per exemple aquest de la petjada hídrica. També treballem en les aigües residuals dels abocadors, que són molt difícils de tractar. Amb l'empresa Cespa treballem amb inversions significatives per fer una tecnologia nova. Hi ha diferents grups al món que treballen sobre aquest tema. És important ser-hi. Girona té un d'aquests grups.

Un país de 7'5 milions d'habitants com Catalunya, que rep anualment uns 15 milions de turistes (el doble!), quins problemes de gestió de l'aigua ha d'afrontar?

L'escassetat. Aquest és el problema que podem afrontar. Catalunya és un país que té reserves per a alguns mesos. Per exemple Madrid en té més. Aquest és un problema de país, no només del sector turístic.

Com neix el projecte del Campus de Turisme i Aigua?

Els campus neixen quan es posa sobre la taula el fet que Europa no té gaires premis Nobel, i no és prou competitiva. Aleshores, els diferents països organitzen centres, campus, projectes d'excel·lència o com li diguin. Espanya també ho fa i genera els anomenats campus d'excel·lència. Però el nombre de campus van anar augmentant mentre els recursos anaven disminuint, i el Govern ha retallat les partides. Amb el PP fins i tot es diu que el paquet sencer de campus ?d'excel·lència pot ser eliminat. Aquesta aportació econòmica no hi serà, però aquest és un projecte estratègic de la UdG, que dibuixa què vol ser la UdG l'any 2020. La UdG ha triat aquest projecte estratègic de potenciar el turisme i l'aigua, dos sectors molt transversals que poden agrupar gent de diferents àrees. La idea estratègica d'una UdG líder a nivell català en temes de Turisme i Aigua es manté. Buscarem finançament d'altres fonts.

Quin paper hi desenvoluparà l'ICRA, tot un institut nacional amb seu a Girona?

L'ICRA té un paper important perquè té unes especialitzacions molt potents. Però no té investigadors en àrees com patrimoni o economia de l'aigua. Per tant, hi ha una complementarietat de la recerca.

L'aigua és també un negoci. Vostè beu aigua de l'aixeta o embotellada?

De l'aixeta. El nivell de desenvolupament dels països es pot mesurar en funció de la qualitat de l'aigua de l'aixeta. És molt bona i hem de defensar que continuï essent així. Hi ha grups interessats a privatitzar aquest servei i defensen que no s'ha de potabilitzar tota l'aigua. Obrir l'aigua de casa i que ragi aigua potable és un avanç social importantíssim.

Vostè, que va ser candidat a rector, com veu la UdG?

Jo veig una UdG amb moltes potencialitats, ben posicionada per adaptar-se a aquest món. Hi ha convocatòries on acudir, hi ha Europa, hi ha empreses que funcionen i exporten... en aquest sentit sóc molt optimista, no d'una manera infundada. La UdG és petita i bona. Recuperarà el cabal, el Ter?

L'ACA va prometre que s'aniria recuperant. Un dels arguments de posar la dessaladora a Barcelona, inversió formidable, va ser que la capital catalana s'automantindria i el cabal del Ter podria retornar. Si ara volguessin, el podrien retornar fent anar la dessaladora, però surt molt més car.

Transvasaria l'Ebre o el Roine?

La meva opinió coincideix amb la directiva marc de la Unió Europea. Primer hem d'analitzar bé si ?estem aprofitant l'aigua que ?tenim. Hem de tornar a una cultura de ?l'estalvi i només si has estalviat tens l'autoritat moral per demanar als altres que et deixin, cosa que no és gratis. Crec que tenim camí per córrer abans d'anar als transvasaments, i el Campus d'Excel·lència ens hi ajudarà.