Sí, un cristià certament és un batejat que s'esforça per viure intensament el seu baptisme. En aquest diumenge, després de les festes de Nadal i de Reis, celebrem la festa del baptisme de Jesús per Joan Baptista, allà al Jordà. No era el baptisme que nosaltres rebem, ja que era un baptisme de penitència, de preparació per acollir sincerament el

Messies de Déu. Jesús es posa a la fila dels pecadors, s'identifica amb el poble i esdevé algú que manifesta que és el fill de Déu. De fet, aquell baptisme de Crist només es pot entendre i interpretar des del nostre baptisme. El baptisme ens fa fills i filles de Déu, però no ens hem de cansar de viure el que significa per a la nostra vida, de valorar i agrair aquest gran regal. Ser batejat és el títol més important que es pot tenir en aquest món, la dignitat més excel·lent. Molt sovint, en sessions de catequesi amb infants, jo els preguntava quin és el títol més important que es pot donar i que els agradaria tenir. Les respostes són molt significatives i sinceres: que si Messi, que si Xavi, Pau Gasol, un cantant jovenet del qual no recordo el nom, una artista de cinema, una model, un home ric, un campió de

motos, Fernando Alonso... En acabar les respostes jo els dic que s'equivoquen, que el títol més important el tenen cadascun d'ells: "ser batejat/ser fill o filla de Déu". No hi ha res més important i de més valor en aquest món. Resten sorpresos, però és un bon moment per explicar què ha significat el seu Baptisme i les conseqüències que això té per a la seva vida. En la celebració del baptisme, al començament -ritu d'acolliment-, després de les

salutacions i de preguntar el nom que portarà l'infant, el celebrant es dirigeix als pares i els pregunta: "Què demaneu a l'Església de Déu per al vostre fill o per a la vostra filla?" Els pares responen: "La fe, la gràcia de Déu, el Baptisme". Escriu el papa Benet: "La porta de la fe" (cf. Ac 14,27), que introdueix a la vida de comunió amb Déu i permet l'entrada a la seva Església, està sempre oberta per a nosaltres. És possible travessar aquest llindar quan la Paraula de Déu s'anuncia i el cor

es deixa plasmar per la gràcia que transforma. Travessar aquesta porta suposa emprendre un camí que dura tota la vida. Aquest comença amb (...) (Extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).