Ran de mar Les defenses marítimes contenien els atacs en vaixell.Niu de metralladora senzill a Alcanar, prop de riu Sènia.Niu d'un sol emplaçament al port de Colera. El niu de Can Ralet, al terme de Platja d'Aro.

El nou llibre de l'historiador Josep Clara explica els búnquers del litoral català, el context històric que els va veure alçar-se, quants n'hi havia en cada municipi i relacions els que actualment encara es poden contemplar. El llibre Els búnquers de la costa catalana (Dalmau Editor) és, doncs, també, una guia amb informació gràfica abundant que convida a descobrir aquestes construccions de guerra.

Són un total de 124 búnquers, 48 al litoral gironí, 38 al barceloní i 37 al tarragoní. Clara, professor d'història de la UdG, estudiós de la Guerra d'Espanya i del franquisme, ha subtitulat el llibre Patrimoni militar del temps de guerra (1936-1939). L'autor explica que el llibre troba el seu origen en una publicació anterior: Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans, publicat el 2010 pel mateix editor.

"Aquests fortins, nius de metralladora, búnquers, casamates, blocaus -com vulguin dir-ne- fan part d'una arquitectura militar elemental, escampada arreu d'Europa i l'Estat espanyol, per delimitar antigues zones de perill i de guerra", comenta Clara. "Més o menys ben conservats o oblidats, alçats com a defenses de campanya permanents o semipermanents, n'hi ha a milers, i criden l'atenció de gent molt diversa".

"Personalment, sóc més partidari de la història dels homes i les dones que la de les pedres, però sé també que, al darrere o al costat dels rocs amb què es bastiren els búnquers de la costa, hi va haver persones mobilitzades i compromeses en la defensa del país i de les seves llibertats", escriu l'historiador, que fa referència a agressions com la que Palamós va patir des del mar el 24 de juny de 1937.

El que en principi podria semblar una "brutícia del passat" que roman enfront del blau del mar, entre la gatzara turística, ja lluny del soroll de les armes, pren valor situat en un context històric. I el context històric s'estudia a la primera part d'un llibre que dedica la segona a oferir detalls a escala local dels nius inventariats des de Portbou a Alcanar.

El professor lamenta que ?l'Archivo General Militar de Ávila sigui encara "no consultable".