Aparquin les maletes amb rodes, oblidint-se de l'alta velocitat i ni es plantegin seure còmodament en una butaca mentre circulen per enfilar el viatge en el temps que proposa l'exposició Viatges i viatgers, de Colom als comtes de Peralada, inaugurada ahir al vespre a la Biblioteca del Castell de Peralada. La mostra proposa un recorregut per la història i la literatura dels viatges que abasta cinc segles: arrenca amb la descoberta del Nou Món al segle XV i va fins al segle XIX, quan l'arribada dels transports de masses, la millora de les comunicacions i les facilitats de reproduir textos i imatges van donar l'empenta definitiva a la circulació de persones.

Dietaris en primera persona, cròniques d'expedicions, làmines cartogràfiques i objectes com baguls, cistells de pícnic o una bicicleta conviuen en una mostra que convida a deixar enrere les facilitats de viatjar que tenim al segle XXI i els viatges planificats a cop de clic per descobrir els periples nascuts de l'afany de riquesa, recerca de coneixement o aventura.

A través del fons bibliogràfic i museístic del Castell de Peralada, la ruta que planteja aquesta exposició anual comença amb l'expedició de Cristòfol Colom cap a les Índies i les cròniques de la descoberta d'Amèrica per il·lustrar la inquietud de viatjar per ampliar horitzons i revelar l'existència de nous territoris amb gran potencial econòmic que van obligar a redibuixar els mapes.

I si la curiositat per allò desconegut és un dels motors del progrés, l'exposició del Castell de Peralada no oblida les expedicions científiques per ampliar coneixements en el camp de la medicina, l'antropologia, la biologia o la botànica.

Bona part d'aquestes missions rebien suport del poder, com els viatges científics de James Cook per les illes del Pacífic o la missió al Mediterrani oriental de Juan de Dios Rada Delgado a bord de la fragata Arapiles que, sufragada per Amadeu de Savoia, tenia com a objectiu aconseguir objectes pel Museu Arqueològic de Madrid. També els periples d'Alexandre de Laborde impulsats per Manuel de Godoy al segle XIX.

Altres d'aquests viatges tenien també finalitats polítiques i estratègiques, com les de l'espia Domènec Badia Leblich, conegut com Ali Bei el-Abbassi, el primer català que va trepitjar la Meca.

Els exploradors no són, però, els únics aventurers que centren l'exposició altempordanesa, que també reserva un paper a les dones viatgeres que havien d'ocultar la seva identitat sota un pseudònim i una disfressa per a poder escriure relats com les impressions mallorquines de George Sand (l'àlies d'Amandine Dupin) o l'austro-hongaresa Irene de Suberwick, que s'amagava rere el nom de Manuel de Cuendías.

Una altra de les vessants dels viatges que retrata l'exposició són els viatges empresos per motius religiosos, com les missions evangelitzadores o els peregrinatges. Un exemple n'és el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa escrit per Mossén Cinto Verdaguer durant la seva visita a Jerusalem o la Peregrinació de la Ida per Cathaluña, el manuscrit anònim d'un franciscà del segle XVI que, des de València fins al sud de França, va recórrer convents catalans descrivint-ne retaules i imatges religioses, alguns dels quals ja no existeixen.

La vessant negativa dels viatges de tot tipus que apareixen representats a la mostra són, però, les expedicions fruit d'un esperit depredador, com els espoliadors que, resseguint els passos d'altres viatgers, van endur-se part del patrimoni de les terres que viatjaven.

Les guies de viatges

Els mitjans de transport i les comunicacions també ocupen un paper important en l'exposició, des de les caravel·les dels grans descobridors a la diligència o el ferrocarril, passant per la història dels globus aerostàtics.

Són aquests mitjans de comunicació els que van impulsar els viatges per plaer, com els dels propis comtes de Peralada que, durant el segle XIX, van adquirir algunes de les primeres guies de viatges per a descobrir els tresors d'Àustria, Itàlia o París.

El món de l'excursionisme o la moda dels balnearis com a llocs de reunió i d'esbarjo de les classes més adinerades també apareixen referenciats a l'exposició.