Els estudis de sociologia solen ser sempre interessants. També els de sociologia religiosa. Aquesta setmana un reportatge d'enquestes sobre les diferents relacions amb l'Església catòlica ens parlava de percentatges a la província de Girona. No són brillants. Un onze per cent de practicants, un 50% de catòlics no practicants. Els agnòstics, la proporció d'homes i dones, el joventÉ Està clar que posar la fe en xifres sol ser aproximatiu. I més enllà de la sociologia, fer judicis interns de les persones esdevé gairebé impossible. Al cor no hi entra ben bé ni el propi interessat. Només Déu. Per això, cal reconèixer el valor de les enquestes religioses i convé fer-les per aproximar-nos a les situacions reals, però el dinamisme de la fe pot no estàr lligat a les enquestes. Un 11% de practicants gironins pot semblar escàs. I ho és. Hi ha un retrocés religiós real. Però un 11%, amb sentit evangèlic és amorosament explosiu. Viure l'Evangeli amb profunditat rebenta totes les enquestes. L'esperit de les Benaurances és un repte a l'impossible. Un 11% de cristians que entenguin la vocació a la santedat, que quedin impressionats per la radicalitat de l'entrega cristiana, que sàpiguen que Crist està en la seva barca però que, encara que dormi, no dorm, que és Déu i que la seva força és el nostre coratge, i que el pobre ésser humà esdevé indòmit quan entra en contacte amb Crist per la fe i l'amor, un onze per cent així, i menys d'un 11% -que no eren tants quan van començar-, pot transformar el món. Un capellà rossellonès, comentant, enfadat, el tema de les enquestes religioses, deia, mig en francès i mig en català: "Enquêtes, enquêtesÉ C'est de la couillonade, ça. Si els Apôtres haguessin fet enquêtes, encara serien à la Palestine". El Papa Francesc marca el pas d'una nova evangelització: un pas humil, senzill, fet de coses petites i de cor vibrant.
