Rescat categòric de l´artista gironí Pep Colomer

La Fundació Colomer-Sanz treu de l'oblit l'artista amb l'edició de dos esplendorosos volums amb la reproducció exhaustiva de l'obra pictòrica i de disseny del creador i penja tot el contingut a la xarxa

29.07.2013 | 08:07
Rescat categòric de l´artista gironí Pep Colomer
Rescat categòric de l´artista gironí Pep Colomer

Pep Colomer va ser un destacat artista de la Girona del segle XX, pintor, decorador i il·lustrador, però, malgrat haver participat en exposicions de pintura, malgrat haver dissenyat conegudes botigues de la ciutat, i malgrat haver fins i tot publicat el llibre de pensament La comprensió real-lògica. Una filosofia pel dos mil, la seva intensa activitat social no es va traduir en la corresponent popularitat.

Fins avui. Quasi vint anys després de la seva mort, la Fundació Colomer-Sanz s'ha proposat treure de l'oblit aquesta figura de "presència constant però enigmàtica i callada" a la Girona que va de la República fins a la restauració democràtica, passant pel llarg franquisme.

La Fundació acaba de publicar dos volums amb la reproducció exhaustiva a color de la producció pictòrica de Colomer, així com els treballs de dissenyador i decorador, i ha penjat la totalitat del contingut a internet (www.pepcolomer.org). Des del web es pot descarregar una versió electrònica del llibre per a iPad. El llibre també es pot consultar al web de l'empresa editora http://ursulallibres.com/.

Un volum conté la pintura i el dibuix, i l'altre el disseny i el pensament. La feina és el fruit de diversos anys d'investigació d'un equip coordinat per Jordi Falgàs (director de la Fundació Rafael Masó de Girona), amb textos propis, altres del mateix Colomer, i escrits de M. Lluïsa Faxedas, Emili Rodríguez i Josep M. Uyà. Les fotografies són de Jordi Puig.

L'obra completa de Pep Colomer (Girona, 1907 - 1994) consta, pel cap baix, de més de mil treballs. Això inclou pintura i dibuix, cartellisme, il·lustració, disseny d'interiors i mobiliari, i altres projectes ben diversos en gairebé totes les disciplines i tècniques de les arts plàstiques i decoratives. Tot plegat es difon ara en aquest llibre i web, amb les fotos familiars que retraten un traçat biogràfic. El seu llegat es conserva al Museu d'Art de Girona.

A l'article Pep Colomer, artista d'una ciutat, Falgàs fa evident que el gironí va ser un artista "profundament vinculat a l'època i al lloc on va viure", "que mereix ésser conegut i estudiat".

Colomer arrossegava una gran frustració com a artista. Segons Falgàs, el sentiment de frustració contínua és inherent a l'activitat de tot artista i l'impuls creatiu "deriva en bona part del fet de treballar per vèncer aquesta frustració, amb més o menys consciència que les satisfaccions no provindran mai dels resultats obtinguts, sinó precisament del treball mateix".

Malgrat considerar-se en bona part autodidacte, Colomer no amagava que havia estudiat a les escoles de belles arts de Barcelona i Brussel·les. A la Llotja de Barcelona va rebre la influència de Francesc Labarta. També va assistir a l'acadèmia del gironí Josep Aguilera, familiar seu i referent artístic gironí dels anys trenta.

En l'ambient eufòric amb la victòria dels partits d'esquerra i la proclamació de la República Catalana de 1931, Colomer va fer societat amb Francesc Gallostra, i va participar en tot tipus d'activitats cíviques. Van fundar l'associació Amics de les Arts, llogaven l'Albéniz per fer cinema, col·laboraven amb la revista Víctors i van crear la llibreria i sala d'exposicions Garbí.

Colomer va ser il·lustrador de L'Espurna i Front, dues publicacions del Bloc Obrer i Camperol (BOC), i va dissenyar la portada del llibre Perquè soc comunista? [sic], de Jaume Miravitlles, aleshores dirigent d'aquest partit comunista radical i dissident de les organitzacions del comunisme oficial.

Va acabar la guerra amb l'amarga sensació de la derrota. Va lluitar al front, lluny de Girona. Era un dels nombrosos vençuts que no es van exiliar. Malgrat la por a la repressió franquista, no es va amagar, i quan no havien passat ni tres mesos de l'entrada dels franquistes es va anunciar com a decorador al diari El Pirineo: diario al sevicio de España y del Caudillo.

El 1940 es va casar amb Carme Sanz i va viure entre Banyoles, Girona i Barcelona. També va participar en exposicions i es va adaptar com va poder al nou ordre. Als anys 60, la seva casa de Sant Daniel es va convertir en un lloc de trobada i tertúlia d'artistes.

Mort el dictador, el 1976, va participar a l'exposició Homenatge a Carles Rahola, i el 1979 va tornar a exposar individualment amb renovada activitat creativa.

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema