meditació en el Sant Sepulcre de Jerusalem.

Com a bisbe responsable del departament de Turisme, Temps Lliure... de la Conferència Episcopal Espanyola, vaig pelegrinar a Terra Santa i a la ciutat de Jerusalem abans de començar el temps de quaresma d'enguany. Diversos motius m'hi portaven: un any des que m'havien intervingut quirúrgicament; la proximitat de les eleccions a càrrecs de la Conferència Episcopal, que podien significar un relleu de la meva responsabilitat en Turisme durant aquests anys; i un possible pelegrinatge amb motiu d'alguns aniversaris diocesans, com els 50 anys de la constitució de Càritas Diocesana de Girona, i els 50 anys -es compliran el 2015- de pelegrinatges a Lourdes amb l'Hospitalitat.

Vaig viure el gran regal de presidir l'Eucaristia a la basílica del Sant Sepulcre, on es troba la llosa on va reposar, segons la tradició, el cos del Senyor els dies de la seva sepultura. Vaig visitar i pregar en els llocs on es recorden amb emoció els moments del comiat, judici i mort de Jesús.

El meu pensament i la meva pregària fou principalment per tots els qui formem la nostra Església Diocesana de Girona, per tots els qui volem oferir la proposta de la fe en Jesucrist el Ressuscitat, i pel que significa per a la vida. Contemplava certament els reptes que tenim com a Església, i pensava amb preocupació com donar-hi resposta, i en les dificultats reals a causa de les nostres flaqueses i fragilitats. Tenia molt presents i recordava els nostres efectius: jo mateix, preveres, diaques, laics amb missió, catequistes, consells, religiosos i religioses, moviments, grups, pares, mares i avis de família, escoles cristianes, professionals cristians, grups, professionals cristians, grups de responsables de les parròquies, monitors de l'esplai, caps de l'escoltisme, institucions com Càritas i els seus voluntaris, seminaristes... i, tot i aquesta riquesa, em sentia pessimista perquè aparentment no ens en sortim. La problemàtica ens depassa. És clar: en una primera reflexió, tot ho contemplava des de la nostra perspectiva humana, i no comptava amb el Senyor Ressuscitat, que és, en definitiva, el qui porta l'Església, treballa en el cor de les persones i ens va repetint: "No tingueu por" (Extracte del full parroquial).