És un gran enigma. Aquesta és la resposta més directa a la pregunta del titular. No obstant això, dues coses es donen avui per segures: la primera, que Ausiàs March (1400 - 1459) va ser enterrat a la Catedral de València; i la segona, que no descansa sota la làpida col·locada en el seu honor el 1959. Tot apunta -les últimes troballes arqueològiques confirmen aquesta hipòtesi- que el sepulcre del genial poeta deu estar a l´entorn de l´actual capella de Sant Pere, del segle XVII. Allà hi hauria hagut, en època medieval, la capella de Sant Marc, la de la família March.

L´Arxiu del Regne de València acaba de desempolsar el testament que l´escriptor i senyor de Beniarjó va realitzar el 29 d´octubre de 1458, en sentir-se malalt. Al testament, indica el seu lloc de sepultura: «... en el cementeri de la Seu de València, en els vas de la capella dels March, a la claustra de la Seu prop el Capítol».

La cita conté referències prou clares sobre el lloc de la tomba del poeta, segons el professor d´Història Medieval de la Universitat de València Mateu Rodrigo. Cal situar-se, és clar, en 1459, quan la Seu tenia una configuració diferent a l´actual.

La Porta dels Ferros no existia (es projecta l´any 1703) i la capella del Sant Calze -la llavors aula capitular, «el capitol» del testament- i la torre del Micalet estaven separades de la resta de l´edifici. El que hi havia entre unes i altres estructures, als peus de la Catedral, era un pati claustral («la claustra de la Seu»), assenyala l´historiador, on a partir de 1459 es va construir l´ampliació anomenada «Arcada Nova».

Així, la teoria de l´especialista, recollida ja en l´aproximació biogràfica a Ausiàs realitzada per Jaume Chiner, és que la vella capella de Sant Marc, la dels March, desapareguda en la segona meitat del segle XV (poc després de la mort del poeta), estava «a la crugia est de l´antic claustre» i ocuparia part de la posterior i monumental de Sant Lluís, aixecada en aquesta època a instàncies dels dos bisbes de València que després serien els papes Borja.

Per situar-nos, entrant avui per la Porta dels Ferros, ens hauríem de col·locar en les primeres capelles de la dreta.

A finals del segle XVII i principis del segle XVIII, la dedicació a Sant Lluís es va traslladar a una altra capella i en part de l´anterior dels Borja es va construir la barroca de Sant Pere, que a més va funcionar com a parròquia independent.

Aquesta ha estat objecte d´una recent restauració -l´arquebisbe i la consellera Català la van presentar el 2013- i, en els treballs, va aparèixer un petit escut que Mateu Rodrigo atribueix a la família March i que, «sens dubte», procedeix de l´antiga capella de Sant Marc, fundada a principis del segle XIV per Berenguer March, canonge, jurista i oncle-besavi d´Ausiàs.

Així ho exposa l´especialista en un article de l´últim volum d´Arxiu d´Art Valencià, de la Reial Acadèmia de Sant Carles.

L´arquitecte conservador de la Catedral, Salvador Vila, confirma l´aparició d´aquesta peça entre el farciment de les finestres gòtiques de la capella, ara tretes de nou a la llum. «Segurament era una clau de volta», afirma.

La presència de la capella dels March en aquesta zona del subsòl de la Seu es recolza a més en una altra troballa arqueològica, més antiga: l´aparició d´un sepulcre en el vell Fossaret de Sant Pere (el cementiri de la parròquia catedralícia de Sant Pere, que requeia al carrer Barcella) que Mateu Rodrigo atribueix a una altra familiar del poeta, la seva tia Bartomeua March.

Algunes veus ja havien posat en dubte en el passat que les restes d´Ausiàs estiguin a la Catedral valenciana. No obstant això, l´historiador i canonge arxiver de la Seu, ??Vicent Pons, coincideix amb Rodrigo en què la zona de la capella de Sant Pere es perfila com el lloc de la tomba.

Per què l´Ajuntament i l´entitat Lo Rat Penat van posar el 1959 la làpida en un punt tan allunyat? Possiblement, per un error en interpretar Sanchis Sivera. El que està per veure ara és si, com Cervantes, les restes d´Ausiàs March seran objecte de recerca algun dia.