De mica en mica la gent amb la qual hem compartit vivències va desapareixent, dilluns al capvespre ho feia Maria Perxés. ?Ella ?perta?nyia a una important família terratinent d'Agullana que engrandí el patrimoni -amb interessos en la transformació i l'exportació de la producció surera-, a partir de Josep Perxés Bech (1796-1883).

Com era habitual, els Perxés procuraren donar estudis als seus fills i Maria, la segona de cinc germans, va ingressar a l'internat d'una de les congregacions de més renom de Figueres, les germanes Dominiques de la Presentació, comunitat coneguda popularment com «Les Franceses». I així va ser com va esdevenir una «francesa» -tal com en diem les exalumnes-, destacada.

Després del batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner, va decidir prosseguir i cursar la carrera de bibliotecària a Barcelona; el seu destí va ser la Biblioteca de Figueres, de la qual en va esdevenir directora, i d'on es va jubilar l'any 1992. Li va tocar viure una època en què no hi havia activitats culturals ni es disposava de mitjans, i la biblioteca era el símbol i fogar de cultura; des d'allà vivia ben de prop el pols de la cultura local i comarcal i procurava que la institució fos destinatària de llibres i documents dels escriptors empordanesos, ocupant-se encaridament durant 40 adnys de la col·lecció local. Avui, molts investigadors poden gaudir d'aquest fons bibliogràfic gràcies a la seva tasca recopilatòria.

En haver escollit jo mateixa la carrera de Biblioteconomia i Documentació anàrem coincidint en actes diversos i, sumat a l'amistat que ens unia amb l'escriptora Montserrat Vayreda, sovintejaren les trobades: anades al Mas Perxés d'Agullana, a l'Antiga a Les Preses, a Terrades i, per descomptat, a Figueres.

Tot i tenir la residència principal a la capital de la comarca, la Maria sempre va mantenir el vincle amb Agullana, la vila nadiua, va participar en la política local com a regidora de cultura (1991-1999) i s'ocupà de restaurar el depauperat Mas Perxés, situat a dos quilòmetres d'Agullana -confiscat a la família el 1938, quan amb la retirada fou utilitzat com a dipòsit d'art i estada d'alts responsables de la Generalitat de Catalunya, funcionaris i intel·lectuals com Carles Pi i Sunyer, Pompeu FabraMercè Rodoreda-, amb unes actuacions, entre d'altres, de l'arranjament d'una estança per a biblioteca i Arxiu, i l'encàrrec al pintor belga establert a Agullana, Claude Lambert, de la decoració mural de la capella.

L'any 1998 l'Institut d'Estudis Empordanesos havia de renovar la Junta, un dels càrrecs a ocupar era el de bibliotecària. De seguida vaig pensar en ella com a la persona més idònia i així va ser com durant 10 anys compartirem reunions de Junta i moltes altres vivències.

La Maria ha estat una persona discreta, ponderada, de profundes creences religioses que no ofenia mai ningú ni permetia que els altres ho fessin. Per la seva tasca i la seva manera de ser el Consell Comarcal la va distingir amb el Premi Indiketa l'any 2008.