El mes de març de l'any passat, els Amics del Museu d'Art de Girona inauguràvem, al nostre local del C/ Ciutadans, l'exposició Essencial, de la pintora i amiga Mercè Huerta. Llavors no ho sabíem, és clar, però aquesta mostra d'abstraccions estilitzades basades en la seva particular visió de la natura seria la darrera presentació pública del seu treball. Ara, en l'hora de la seva mort, la recordem contenta el dia de la inauguració, amb aquella energia i la força tranquil·la que emanava, feliç de compartir la seva feina amb els molts amics que s'hi van apropar. Amb aquesta exposició culminava una llarga relació de la Mercè amb la nostra Associació, de la qual era «Amiga honorària», i amb qui havia col·laborat també en altres ocasions, per ?exemple, oferint-nos una obra seva per editar una de les serigrafies de la nostra sèrie.
Ja arribarà el moment de fer un balanç i un estudi més acurat de la trajectòria artística de la Mercè, que de fet ja va ser recollida el 2008 en una important exposició retrospectiva. Sí que voldria insistir ara, com ja va fer ella mateixa, en el valor que té haver seguit una trajectòria com la seva essent una dona artista, en un temps i un país en què aquesta no ha estat pas una condició gens fàcil. A la valoració del seu treball artístic caldrà afegir-hi també la de la seva extraordinària feina com a docent, que tantes satisfaccions li va donar; i finalment, hem de reconèixer també aquí la seva extraordinària generositat amb la seva ciutat, compartida amb en Narcís-Jordi, i materialitzada sobretot en la donació de la casa Masó i del seu arxiu personal. Avui, tanmateix, volem quedar-nos amb el record del seu somriure perenne, de la seva educada elegància, de la seva acollidora amabilitat. Descansa en pau, Mercè.
