El món del cinema i l'espectacle han donat bona mostra del seu afecte i admiració cap a l'actor José Sazatornil, que va morir ahir als 89 anys i que serà recordat pels seus companys i el públic com un «gran actor», com era el seu desig.

Amb 89 anys ha desaparegut el divertit José Sazatornil, Saza, l'etern actor secundari que va enlluernar en pel·lícules com La escopeta Nacional; un intèrpret que el dia que ha marxat l'han ascendit al podi dels guanyadors, a aquell lloc on només pugen els grans, com va dir ahir el director Álex de la Iglesia, per a qui l'actor barceloní «era el cinema espanyol».

A l'espera que les seves restes mortals siguin enterrades al cementiri de l'Almudena de Madrid, avui a les 11.30 hores, desenes d'amics han volgut donar-li el seu últim adéu, com la seva gran amiga i companya, l'actriu Concha Velasco, que el va qualificar com un «senyor molt seriós, molt estudiós, molt culte i molt treballador».

Saza sempre va presumir d'aprendre els seus papers amb detall, d'un rigor i una disciplina a prova de «botifarrons», que són les improvisacions a les quals recorre l'actor quan no recorda el seu paper.

«Ens han desaparegut José Luis López Vázquez, Alfredo Landa, Agustín González. Ells quatre, amb Fernando Fernán Gómez, per descomptat, eren els més grans», va puntualitzar la intèrpret.

Company en una altra de les pel·lícules que ja formen part de l'imaginari espanyol, Amanece que no es poco, l'actor i president de l'Acadèmia de Cinema, Antonio Resines, es va incloure en la que ha anomenat Generació Saza malgrat que a l'agost complirà els 60 anys: «Se'n pot anar content perquè era un dels grans i la gent li tenia molt d'afecte» i «l'hi ha demostrat fins al final».

Si el públic l'estimava era per la seva peculiar manera de fer humor, un estil que s'ha quedat «sense hereu», segons el seu company de professió Javier Cámara. «Es caracteritzava perquè era un actor absolutament seriós, amb cara de pal, de pedra, que no estava fent res però que et feia riure a riallades. Era com el pallasso blanc perfecte, un actor fantàstic i un ser deliciós».

El productor cinematogràfic Enrique Cerezo va coincidir amb Cámara en aquest sentit ja que per a ell serà «difícil trobar-ne altres com Saza».

De la seva banda, l'actor Fernando Chinarro va destacar que Saza tenia «una cosa» amb la qual els actors se «sorprenien». «Tenia una mirada i una forma d'actuar natural, que no pot improvisar-se», va matisar.

Segons el parer de Manolo Galiana, un altre dels actors que van anar ahir al tanatori de la M30, era «un exemple de dignitat» que tenia «una intuïció genial»: «I ell era l'últim dels que posseïen aquesta qualitat, aquella forma de fer impossible de repetir».

El gremi no el va reconèixer amb el Goya fins al 1989, quan va rebre el de millor actor de repartiment per Espérame en el cielo, d'Antonio Mercero, guardó al qual es van anar unint altres reconeixements per la seva feina tant en el cinema com el teatre.

També va rebre els següents premis: IX Premi Nacional de Teatre José Isbert el 2005; Premi Fundació Aisge, el 2004, la Minerva de Plata del Círculo de Bellas Artes de Madrid o el de la Unió d'Actors a «Tota una vida».