L'escriptora madrilenya Marta Sanz ha guanyat el 33è Premi Herralde de Novel·la de l'editorial Anagrama amb l'obra Farándula, una reflexió sobre el món dels actors de teatre i cinema, una professió que, per Sanz, esdevé un «oxímoron» de la societat actual, una «icona visible» en què conflueixen l'amor «més incondicional» amb l'odi «més gratuït».
Segons l'escriptora, la novel·la és una metàfora d'aquest món «brillant per fora» però «buit per dins» i reivindica els «amants crònics de la seva professió».
Miguel Ángel Hernández ha quedat finalista amb El instante de peligro, una història d'amor no normatiu que trenca amb els convencionalismes.
Farándula és una novel·la que s'escuda en la figura dels actors per reflexionar sobre les sagues familiars de la professió, les grans dives del teatre, la precarietat laboral i la dificultat d'assolir un estatuts professional.
Els camins oberts en altres novel·les, especialment Daniela Astor y la caja negra, han ofert a l'escriptora els elements per parlar d'un món on la banalitat de la representació acaba formant part de la visió que la societat té del món actual.
Aquests representants del «glamur manllevat» i de la «fàbrica de somnis», com el defineix Marta Sanz, amaga darrere un ofici en el qual la taxa d'atur ha assolit una taxa en determinats moments del 90%.
«Hi ha una contradicció tremenda dins el gremi que el que fa és reflectir una societat buida que per fora brilla però que, per dins, suscita una enveja i una necessitat de linxament a partir d'una falsa puresa», va reblar la seva autora. L'obra es focalitza en els «amants crònics de la seva professió» que es reinventen constantment i a aquelles petites companyies de teatre que han demostrat que es pot ser crític malgrat la crisi i que han ofert «alternatives a la gestió convencional de l'espectacle» en un moment en el qual la cultura està «maltractada institucionalment».
