L'any que acaba ha estat molt prolífic en llibres gastronòmics, des de les obres d'autor com la del banyolí Jaume Fàbrega La Cuina mondernista. Obrers, menestrals, burgesos i indians, a receptaris com Perú, de Gastón Acurio, passant per reedicions imprescindibles com la del Larousse Gastronomique en espanyol.

El millor restaurant del món ha merescut dos llibres, editats per Librooks: El Celler de Can Roca: generant valor en empreses de serveis, en el qual Carles Cabrera aborda el model de negoci dels germans Roca; i la reedició, en un format més manejable, d'El Celler de Can Roca, en el qual els seus protagonistes mostren el que fan, com i per què.

Es van presentar obres de grans cuiners: Massimo Bottura, amb tres estrelles Michelin a l'Osteria Francescana (Mòdena, Itàlia), va publicar amb Phaidon Nunca confíes en un chef italiano delgado, barreja de la seva trajectòria i les seves receptes emblemàtiques; i la mateixa editorial va triar Enrique Olvera per al seu primer llibre México de adentro hacia afuera, un receptari consagrat a la seva cuina en Pujol (Ciutat de Mèxic) i a la del seu país.

També ha debutat en la publicació Paco Pérez, que suma cinc estrelles Michelin i que repassa a Miramar (Montagud Editors), els 75 anys d'un local que es va transformar de quiosquet de la platja de Llançà a un dels principals exponents d'avantguarda culinària.

Montagud ha portat al paper amb 50 pasos un altre restaurant amb història, construït per sis generacions a casa Gerardo (Astúries), avui amb una estrella Mi?chelin i tota una institució culinària amb Pedro i Marcos Morán al capdavant, i Caldos. El código del sabor, imprescindible per els qui vulguin millorar les seves tècniques culinàries gràcies al treball del valencià Ricard Camarena.

Per als afeccionats a cuines foranes es van publicar aquest any delícies com México. Gastronomía (Phaidon), una compilació de més de 700 receptes, ingredients i utensilis; Tòkio. Las recetas de culto (Lunwerg), per gaudir d'autèntics plats nipons, i Jerusalem (Salamandra), amb elaboracions de Yotam Ottolenghi i Sami Tamimi.

Si el que interessa és menjar bé sense cuinar, Where xefs eat (On mengen els xefs) (Phaidon), recull les recomanacions de 630 grans cuiners en 70 països. Altres, com El chef en casa (Planeta), de Magda Carlas, i Indise Xef's Fridges, Europe (Taschen), de Carrie Solomon i Adrian Moore, endinsen el lector en rebosts, neveres i menús setmanals de famosos xefs.

Però si on hom vol endinsar-se és en el complex món de la gastronomia, el llibre a triar és Larousse Gastronomique en espanyol, la tercera edició revisada i enriquida amb 7.000 fotos d'una obra clau en aquest camp, amb 2.500 receptes, 4.200 articles sobre productes, tècniques i denominacions d'origen, i biografies de cuiners.

Almudena Villegas va publicar Grandes maestros de la historia de la gastronomía (Almuzara), un volum que recorre les biografies de personalitats que han destacat al llarg dels segles per les seves aportacions a aquest àmbit.

Després de reconquistar les barres, el vermut ha arribat a les llibreries amb Teoria i práctica del vermut (Now Boocks), en el qual Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín exploren amb sentit de l'humor la seva història i l'auge actual.

Altres obres temàtiques interessants són El gran libro de los cereales, semillas y legumbres, Fish, per menjar peix amb consciència ecològica, i Crudo, sobre carpaccios, tartars i altres preparacions que no requereixen foc, tots de Lunwerg.