Des de fa uns anys, per aquestes dates, a la ciutat d'Olot s'organitza un Concert pedagògic per als escolars. Aquest any serà el proper dimarts, dia 2 de febrer.
Es reuneixen al Teatre Municipal amb la col·laboració de la cobla La Principal d'Olot, que d'entrada executa vàries sardanes d'estils, èpoques i compositors diferents.
Tot seguit cada instrumentista explica les característiques de llur instrument: material, el lloc que ocupa a la cobla, les particularitats sonores, etc. Finida l'explicació s'obre un diàleg entre els escolars i els músics, que responen a les preguntes que els són formulades.
És una bona matinal formativa, on els joves tenen coneixement del món musical de la nostra cobla, les seves qualitats, les seves característiques i les sonoritats dels diferents instruments.
Caldria que en altres poblacions es pogués desenvolupar aquesta activitat. D'aquesta manera els infants, al marge del ball de la sardana en si mateix, tindrien coneixement de la formació catalana per excel·lència, la cobla, l'originalitat dels instruments que la componen, alguns dels quals (tenora i tible) només es troben inclosos en aquest conjunt musical.
LA COBLA ORQUESTRA MARAVELLA, GUARDONADA
Cada any, ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers) concedeix els seus premis per guardonar els grups musicals que durant l'any més s'han significat. En l'apartat de millor Gira per a Festes Majors, dels XIII Premis de la Indústria Musical en directe de l'any 2015 ha estat guardonada la Cobla-Orquestra Maravella.
"MNIUM GIRONÈS ORGANITZA UN CICLE DE XERRADES SOBRE L'EVOLUCI" DE LA MITIFICACI" DE LA SARDANA
El cicle vol reflexionar sobre l'evolució de la tradició, la plasticitat i la seva simbologia nacional. A través del cicle es vol mostrar com la sardana ha anat tenint variants i veure de quina manera han sorgit, quines influències han rebut, en quin context, per què es van donar i què han suposat per a la concepció de la tradició com a símbol nacional.
"mnium Gironès, amb la col·laboració dels Amics de la Sardana Terranostra de Girona, organitza el cicle de quatre xerrades que es faran el darrer dijous de cada mes des de gener a abril de 2016. S'oferiran quatre mirades sobre la sardana de diversos experts, especialment musicòlegs, que parlaran sobre la dansa i la seva plasticitat en el temps. Alguns d'ells reflexionaran sobre com s'ha utilitzat com a símbol nacional i quina part d'aquesta simbologia és mite i quina part és fidel a la història real de la dansa. Totes les conferències seran a les set de la tarda a la seu d'"mnium Gironès, a la plaça del Vi, 4, 1r 2a, de Girona.
La primera xerrada es va fer ahir i portava per títol Les altres sardanes de Pep Ventura: a la moda, republicanes i revolucionàries. L'expressió ballada dels canvis polítics i socials a l'Empordà del Vuit-cents i fou a càrrec d'Anna Costal, llicenciada en Història i Ciències de la Música i Doctora en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Costal parlà sobre les sardanes operístiques, republicanes i revolucionàries de Pep Ventura.
Ens parlà de com Pep Ventura, un dels compositors més referencials en el món de la sardana, a la dècada de 1860 segueix la moda europea d'incloure temes d'òpera en balls de moda i de com es materialitza aquesta pràctica en alguns dels seus títols menys coneguts.
També explicà per què la sardana és converteix en un ball republicà federal a l'Empordà del Sexenni Revolucionari (1868-1874) i com Pep Ventura, en aquest context bèl·lic, compon sardanes a ritme de marxa militar, algunes de les quals amb imitació de trets i canons.
Per últim, comentà l'inici del mite de la sardana i de Pep Ventura. Ja a la dècada de 1880, pocs anys després de la mort del músic, van començar a aparèixer discursos que, amb la voluntat d'instituir una dansa nacional per a Catalunya, van neutralitzar tota la càrrega política del ball, assimilant-lo a una cultura catalana antiga i quasi ancestral.
La segona, que serà el 25 de febrer, la farà Joaquim Rabasseda i Matas, compositor, llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Girona (1997), en Història i Ciència de la Música per la Universidad de Granada (1999), i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006) on, des del 2011 és Cap del Departament de Musicologia. Rabasseda parlarà sobre el mite de la sardana en una xerrada que porta per títol La sardana, entre el mite i la història. Estudi musical de les transformacions d'una idea social.
La tercera, el 31 de març, comptarà amb la ponència de Lluís Albert, musicòleg de la sardana i autor de diverses publicacions de teoria sardanista i col·laborador dels setmanaris Destino i Canigó i de diverses publicacions locals relacionades amb la música. Albert presentarà la segona edició del seu llibre Contra la falsa sardana i explicarà les verdaderes raons, amb els seus arguments corresponents, per les quals s'ha de respectar la posició tradicional d'enlairar els braços als curts, amb il·lustracions documentals.
L'última xerrada, que es farà el 28 d'abril, serà una actuació pictòrico-musical a càrrec de Marcel Casellas, músic, compositor i pedagog de la música tradicional, i Mariona Millà, pintora i escultora catalana, amb motiu de la publicació del seu últim llibre conjunt La nostra estimada sardana.
fer de músic
El Museu de la Mediterrània, amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, porta a terme des de fa set anys el projecte de recerca «Fer de Músic», que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres.
Aquest dissabte es presenten, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí a les 6 de la tarda, les gravacions realitzades el 2015 a quatre personatges històrics de les cobles-orquestres: Emili Juanals i Roqué (Palafrugell, 1928), Albert Teixidor i Casanovas (Castelló d'Empúries, 1936), Josep Joli i Blanch (Castelló d'Empúries, 1931) i Pere Cortada i Carbonell (Castelló d'Empúries, 1940).
El projecte «Fer de Músic», coordinat per Jordi Molina i amb el suport del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània, s'està consolidant dins el món musical català. El projecte pretén fer recerca en aquestes formacions catalanes nascudes a les comarques de l'Empordà a mitjan segle XIX.
