lgiorquestra

Daniel Müller-Schott (violoncel).

Giorquestra

Marcel Sabaté (director)

Lloc: Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona. Dia: 28 de febrer. Obres: A. Dvorák: Concert per a violoncel, en si menor, op. 104; Simfonia núm. 9, en mi menor, «Del Nou Món», op. 95. ????

a GIORquestra del mestre Sabaté cada vegada apunta més alt amb els solistes convidats. Aquesta vegada l'escollit ha estat un dels viol·loncelistes més interessants del circuit internacional. Daniel Müller-Schott està fent gires amb les formacions més importants del món i està enregistrant un ampli repertori.

Amb el concert en si menor Müller-Schott no va tenir cap problema per resoldre una partitura exigent amb moments de gran virtuosisme. Esperava un so més arrodonit i no tant punxant. El concert que va oferir a Peralada en solitari fa un temps va ser molt interessant sobretot pel que fa al timbre de l'instrument.

A no ser que hagi canviat de violoncel en aquest concert l'agressivitat de la sonoritat d'aquest Matteo Goffriller «Ex Saphiro», malgrat la seva qualitat evident, va resultar incòmode en certs moments. Tot i això Müller-Schott és un valor segur del que sentirem a parlar.

El bis amb l'Havanera de Maurice Ravel no representava tampoc cap dificultat per a l'intèrpret. És una obra molt ben escrita, no hi ha dubte, però es presta poc al lluïment.

L'orquestra que Marcel Sabaté ha portat a molt bon lloc fins a aquest afortunat 4rt aniversari de la seva fundació va oferir una molt bona versió de la Simfonia núm. 9 del gran compositor txec Antonin Dvorák. Per celebrar el 175è aniversari del seu naixement res millor que les seves dues obres més populars per engrescar un públic que va omplir tot l'aforament.

La formació de Girona va sonar molt contundent i la seguretat en aquesta pàgina va ser molt notable. Les trompes van tenir alguns moments desajustats i els trombons potser es van excedir en alguns petits moments però això en cap cas va representar un obstacle per portar a bon port aquesta obra de melodisme generós i passatges colossals.

Sabaté va marcar amb precisió els camins per on havien de transcórrer les línies d'una simfonia aparentment fàcil. El vitalisme i la passió dels músics una vegada més van convèncer. Una ciutat de la cultura com Girona es podria anar pensant com podem arribar a tenir una orquestra amb una programació estable. El treball de la GIO s'ho val i el públic li fa costat.