El català parlat va a la baixa a l'altra banda dels Pirineus. L'enquesta d'usos lingüístics conclou que, a la Catalunya del Nord, tot i que sis de cada deu habitants entén la llengua, només un 5,7% la parla habitualment, en molts casos juntament amb el francès.

Aquest «dèficit», segons recull l'estudi, en part s'explica perquè la transmissió del català entre generacions està «gairebé ininterrompuda». De fet, cap dels joves d'entre 15 i 29 anys l'ha tingut com a llengua materna a casa.

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, assegura que aquest punt és «preocupant» i que cal crear més àmbits per impulsar la parla del català arreu de la regió. Ara bé, al costat de la pèrdua d'ús, l'enquesta també recull que a la Catalunya del Nord hi ha més gent que sap llegir o escriure en català que no pas deu anys enrere i que, fins i tot, la percepció social que se'n té al carrer és més elevada que la realitat.

Aquesta és la segona enquesta sobre usos lingüístics que la Generalitat fa a la Catalunya del Nord (la primera va ser el 2004). L'estudi parteix de 1.760 entrevistes telefòniques fetes a majors de 15 anys d'arreu de la regió (al d'ara fa dotze anys van ser 402).

L'enquesta la impulsen conjuntament la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, el consell dels Pirineus Orientals i la Universitat de Perpinyà.

Les conclusions es van presentar ahir a la Casa de la Generalitat de Perpinyà. I recullen clarament que el català viu aquesta doble realitat a la Catalunya del Nord. Per una banda, ara hi ha més persones que saben escriure'l o llegir-lo; per l'altra, però, l'ús de la llengua al carrer o a la llar ha anat a la baixa durant la darrera dècada.

Per posar-hi percentatges, el 39,2% dels enquestats diu que sap llegir en català i el 14,3% també l'escriu. Això suposa un augment en relació amb l'estudi del 2004 (aleshores, eren el 31,4% i el 10,6%).

D'altra banda, sis de cada deu nord-catalans comprèn el català (en concret, el 61%) i el 35,4% el parla. Si bé això suposa un lleuger descens respecte al 2004, la directora general de Política Lingüística ha destacat que, aquells qui saben català, «l'activen quan es troben en un entorn favorable, tot i que normalment no el parlin».

«Ens cal capgirar algunes situacions que estan en mans de les institucions i els governs, perquè realment hi ha un 35% de gent que sap parlar català i fins a un 61% que l'entén», precisa Franquesa, que anima a parlar en català a tots aquells qui viuen a Catalunya quan creuïn els Pirineus.