Els camins de la misèria

Entre novembre de 1942 i març de 1943, fins a 1.250 persones d'origen jueu van intentar creuar els Pirineus

29.03.2016 | 07:19
Els camins de la misèria

La professora investigadora de la Universitat de Perpinyà Martine Berthelot va oferir la conferència Històries amb nom: comarques de Girona, pas i refugi de jueus europeus dintre del cicle de conferències Pirineus, frontera i refugi.

Segons Berthelot, els expedients de detenció de l'Arxiu Històric de Girona demostren que fins a 1.250 persones d'origen jueu van intentar creuar de forma clandestina els Pirineus entre el novembre del 1942 i el març del 1943. El 40 % dels 1.250 que van creuar la frontera ho van fer en família i el 60 % restant van creuar sols. D'aquests, el 9,5% eren menors de 18 anys, el 40% tenien entre 18 i 29 anys, el 24,5% entre 30 i 39, el 18,5%, entre 40 i 49, i el 4,6% entre 50 i 59 anys.

El dia 11 de novembre de 1942 havia suposat un punt d'inflexió per a la comunitat jueva que fugia dels tentacles del nazisme. Fins aleshores, els refugiats jueus havien pogut creuar la frontera francesa de forma legal i accedir al territori espanyol si disposaven de la documentació necessària. Però aquell dia el tercer ?Reich va conquerir la França de ?Vichy i va fer-se amb el control de la frontera pirinenca. A partir d'aquell moment, quedava totalment prohibida la sortida de França.

Per tant, calia crear nous camins clandestins per sortir del territori francès. És aquí on pren relleu el paper dels guies que van ajudar a creuar els passos clandestins: trobem xarxes de comunitats antifeixistes que oferien guiar el poble jueu per la frontera, o xarxes poc organitzades de camperols autòctons que els ajudaven moguts per la compassió. Però també cal destacar que hi havia xarxes organitzades que demanaven sumes desorbitades per l'època (fins a 25.000 francs de l'època), i bandes de contrabandistes que furtaven als que fugien.

El protocol que seguia la Guàrdia Civil quan trobava un refugiat intentant passar la frontera era detenir-lo in situ, requisar-li els béns que portés a sobre, interrogar-lo i fitxar-lo. A partir de llavors, les famílies quedaven fragmentades i les persones detingudes entraven a la presó o a residències forçades, com ara els balnearis de Caldes de ?Mala?vella. A causa de la gran quantitat de presos després de la Guerra Civil espanyola, el govern civil de la província de Girona tendia a reduir al màxim el temps d'estada a la presó. Un cop alliberats, el mateix Govern Provincial, juntament amb els consolats estrangers (sobretot els del Regne Unit i França), la Creu Roja Internacional (amb la Creu Roja polonesa com a protagonista) i la Joint Distribution Committee facilitaven que els refugiats poguessin viatjar o bé a Barcelona o bé a Madrid per anar-se'n a altres països. Els consolats, juntament amb la Creu Roja i la Joint també van sufragar les despeses durant el temps d'estada dels jueus a Espanya i van agilitzar els processos d'obtenció de documents necessaris per iniciar el viatge cap a la seva nova llar.

Una majoria d'aquest contingent tan important de refugiats va aconseguir sortir d'Espanya i arribar al continent americà. Però trobem casos en què van sorgir dificultats, sobretot quan es tractava d'un individu sol: molts van ser portats a la gendarmeria francesa, o van ser obligats a fer marxa enrere i refer el camí clandestí. D'altres van ser expulsats i se'ls va prohibir tornar. Es conserven llistes amb noms de jueus que tenien denegada l'entrada a Espanya i llistes que el Reich distribuïa amb noms de jueus que volien detenir. Per això molts dels que fugien destruïen els seus documents d'identitat, per amagar el seu origen jueu, i es feien passar per americans, oficials de l'exèrcit o soldats. Alguns fingien que eren religiosos que deien tenir permís no escrit del bisbat per creuar la frontera i moure's pel territori. Martine Berthelot diu que l'abadia de Montserrat corroborava el testimoni del presumpte religiós encara que fos fals, i els ajudava. Altres jueus es declaraven "catòlics de raça jueva", o subornaven membres de la Guàrdia Civil.

La història de la fugida de l'Holocaust a través dels Pirineus té una multitud de noms. En l'interactiu Fugint de l'Holocaust, dins la plana web del Patronat del Call Jueu, podem trobar el llistat dels noms de les persones que van ser detingudes en el pas de la frontera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema