Jesús ens parla de la necessitat de la pregària insistent i continuada. La pregunta que ens fem o ens fan: per què pregar? Per a què serveix? Què arregla?
Si tenim presents els nostres problemes personals, els de cadascú i de cada dia; si mirem les necessitats i urgències del nostre món que reclamen decisions, posar-se a la feina, buscar solucions, no és perdre el temps el fet de pregar? Alguns fins i tot pensen que és una manera d'evadir-nos de la realitat i de les nostres responsabilitats.
Per què Jesús insisteix tant en la necessitat de la pregària?
Nosaltres mateixos, cristians, quan se'ns parla d'estimar, de ser justos, de fer el bé, de compartir... ho entenem, encara que sovint no ho practiquem. Però, pregar, què arregla?
A més, encara queda el dubte de si Déu escolta i dóna resposta a la pregària. Aparentment, i dic aparentment, després de pregar sembla que tot continuï igual. Com entendre que Déu escolta i respon a la pregària? I els sofriments, i els mals i els odis, i les ?guerres... bé hem demanat a Déu que hi posi remei.
Crisi de pregària i poster crisi més fonda de fe, de confiança, però la crisi pot ser una bona ocasió per redescobrir-ne el sentit.
Totes aquestes preocupacions i dificultats entorn de la pregària no només són nostres. Ho eren ja els cristians de primera hora, d'aquelles esglésies a qui els evangelistes adrecen l'evangeli, i sant Pau i altres les cartes.
Per què pregar sense desanimar-nos? Per mantenir-nos en la fe! Perquè Déu sí que respon, però amb el seu estil, a la seva manera.
Perquè la seva resposta, que és el seu amor, misericòrdia, perdó, pau... ja arrelen i creixen en la profunditat del nostre ésser.
Hem de pregar, perquè Déu compta per a nosaltres, perquè necessitem obrir la nostra vida, tota la vida, al seu amor; perquè el seu amor sigui experimentat per nosaltres cada dia de manera renovada.
Hem de pregar per no desanimar-nos quan vivim en pròpia carn moments difícils, i pensem que tot és un desastre [...]" (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana)
