El periodista de Diari de Girona Albert Soler va presentar ahir a la llibreria Low Cost de Figueres La família Joad a Disneylàndia (editorial El Llop Ferotge), una recopilació de les columnes que escriu en aquest mitjà des de 2003. Soler va explicar que escriure columnes d'opinió és per a ell una teràpia, ja que «a la vista dels que ens governen i de com estan les coses, ens queden només dues opcions: el suïcidi o riure'ns de tot. Jo, com podeu comprovar, he evitat la primera; per això m'he acollit a la segona».

Albert Soler es va recordar durant la presentació dels diversos col·lectius que «gràcies a les seves emprenyades i e-mails dient-me el nom del porc, m'animen a seguir per aquest camí». Entre aquests col·lectius «polítics de tots colors i pelatge a banda» va destacar els ciclistes, els amos de gossos, les feministes, els Mossos d'Esquadra i els/les fans de cantants com Julio Iglesias, David Bisbal, David Bustamante o Sergio Dalma, «per esmentar entre aquests només els que menys tenen a veure amb el concepte de música».

Soler va finalitzar formulant-se a si mateix la pregunta de si es considera un optimista o un pessimista. Va respondre's que no en tenia ni idea, i es va acollir a una frase que va atribuir -no va quedar clar si seriosament- a Oppenheimer, pare de la bomba atòmica: «Un optimista creu que aquest és el millor dels mons possibles. Un pessimista, n'està convençut».

En la presentació va intervenir també l'escriptor figuerenc Callahan Ruiz, que va comparar Albert Soler amb el Gary Cooper de Sol davant del perill per la seva facilitat d'enfrontar-se a tothom, i va assegurar que la seva ploma «està carregada de napalm».