Els mestres també tenim mestres. I el seu llegat perdura per sempre. Per això, Manuel, arran del teu traspàs, recordem el teu mestratge, en especial al llarg d'aquest darrer quart de segle. Any rere any, et comentàvem telefònicament com teníem projectada la Setmana Cultural i tu, invariablement, ho deixaves tot, tancaves l'agenda per un dia i venies cap a l'escola.

No cal dir que el poeta-pensador-assagista-novel·lista-editor-professor que portaves dins traspuava en les sessions amb els diferents grups d'alumnes. Des dels més petits de P-3 fins als més grans de la casa. Els mestres, embadalits, esperàvem les teves xerrades, encuriosits per veure com eres capaç d'enfocar els autors escollits (a voltes complicats), cercant i trobant l'empatia necessària per connectar a fons amb tothom qui t'escoltava... Encara recordem com sobre Josep Pla et feres teus els petitons amb el "Cigaló d'aquest, després d'un bon dinar...", sense oblidar la vida i estirabots del gran escriptor.

Un dels motius de la teva participació a les Setmanes Culturals de l'Annexa era poder col·laborar en un projecte que sobrepassava l'aspecte cultural i s'endinsava a fomentar la cultura del nostre país. Tu ens parlaves, amb convenciment, de "Països catalans", del "Pathos català" i posaves la llavor de la independència i el sentit de país-estat, que t'ajudava a viure, dins les nostres consciències. No oblidarem la teva frase: "Sóc apàtrida, no pas per devoció sinó perquè he estat estranger a la meva terra".

Els mestres érem els més afortunats, et podíem compartir el dia sencer. Sovint acabàvem la matinada de l'endemà. La teva conversa abrigava les nostres ganes de saber i per sort el rellotge es parava... Sovint la mussa-lluna ens havia acompanyat en l'abraçada de comiat, més forts i valents que mai, plens d'estímuls per capgirar-ho tot. Manuel, quants records tan rics i vius tenim de tu!

Amic dels teus amics, et preocupaves de tot el grup, i quan aquest passava per alguna turbulència, tu tenies paraules amables per a tothom i trucades telefòniques estivals, no parant fins haver aconseguit tornar la calma i evitar així d'arribar a una tempesta temporal. La teva bonhomia, saviesa i caràcter ens marcaran per sempre.

Persona de bona memòria, eres capaç de continuar una conversa inacabada després de molts mesos, com Fray Luis de León, que després de la seva llarga absència reprenia la seva classe: "tal como decíamos ayer...".

Un bon dia ens vas obsequiar amb un exemplar de Turistes, sirenes i gent dels país. A la sobretaula del sopar, mentre comentaves aspectes interessants i encara desconeguts per nosaltres, vam coincidir que era una obra avançada socialment, que ens recordava Joan Fuster (Nosaltres els valencians) i Paco Candel (Els altres catalans). El tema del nostre país i els turistes va acaparar el sopar, la sobretaula i el ressopó d'aquella jornada intel·lectual. Vam aprendre nous termes: "la foresteria", "Espanya brava", "el proletariat turístic".

Vam conèixer la teva casa i l'editorial a Gaüses. Recordem alguna de les passejades per aquest tranquil poble d'una cinquantena de ciutadans. Ens explicaves, sobre el terreny, que hi havia 2 indrets: Gaüses de Dalt, on vivies i treballaves, i Gaüses de Baix, amb la seva plaça dedicada a Francesc Macià. I aprofitaves per fer-nos una encesa defensa d'aquest gran polític, "L'Avi", que va proclamar la República Catalana el 14 d'abril del 1931, sempre present en aquesta diada.

Quan ens parlaves, en "petit comité", de Lluís Maria Xirinacs, els teus ulls brillaven amb energia, tot recitant fragments de memòria del seu llibre La traïció dels líders: "Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l'accés del poble a la informació, a les fons de diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat obert entre el poble i els seus líders".

Tampoc podem deixar der fer una referència a les teves novel·les Jana i Diana Palmer, també motiu de conversa, encara que t'ho havíem de demanar perquè, amb nosaltres, et mostraves sempre reservat pel que fa a la teva obra. Ens vas comentar que seria una trilogia i esperarem il·lusionats poder llegir la tercera entrega que ja sabem que serà pòstuma. Esperem impacients la publicació d'Àfrica.

Manuel, ens és molt difícil en un article agrair-recordar el teu llarg i continuat mestratge d'aquest quart de segle. Són tantes i tantes i tantes vivències compartides, interminables xerrades de pedagogia: dels teus anys de professor al Collell, de grans filòsofs grecs i universals, dels autors al voltant de la Revolució Francesa... I tants i tants temes que no acabaríem ni amb una maleta enciclopèdica.

Manllevarem uns mots al poeta bengalí i universal Rabindranath Thakur (anglicitzat Tagore): "Perquè no deixem d'estimar-te en tot el que vals, / fuges de nosaltres per mil camins. / Perquè no et confonguem amb l'altra gent, / tu te'n separes."

Una abraçada ben forta i un petó a cada galta com a tu t'agradava i ens tenies acostumats.

*En nom de tot el grup d'exmestres de l'Annexa que et vam rebre, sentir, conèixer i estimar de tot cor. Gràcies, Manuel!