Dels més de 20.000 gens humans, 37 no es troben en el nucli de les cèl·lules, sinó en les mitocòndries, formant un petit genoma que vam heretar de les nostres mares. Ara, un equip de científics ha observat que una sèrie de variacions en aquest ADN mitocondrial en combinació amb l'altre genoma són clau per envellir amb salut. Els resultats de l'estudi es publiquen aquesta setmana a la revista Nature, en un article que signen investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), les universitats de Saragossa i Santiago de Compostela i del Medical Research Council (Regne Unit).
Segons aquest treball, la manera en què l'ésser humà envelleix pot estar determinada molt abans que s'iniciï el procés d'envelliment i apareguin els primers senyals, informa el CNIC. Tant els humans com els ratolins tenen dos genomes, el nuclear i el mitocondrial, el qual es troba en les mitocòndries, uns petits orgànuls cel·lulars que funcionen com factories energètiques. De la mateixa manera que en el seu equivalent nuclear, al mitocondrial hi ha diferències entre una i una altra persona.
La funció de les variants
El que ara han constatat en ratolins els investigadors liderats per José Antonio Enríquez, del CNIC, és que les variants no patològiques de l'ADN mitocondrial tenen un impacte en el metabolisme i en la qualitat de l'envelliment.
«Aquest estudi revela com la variació genètica de molt pocs gens pot repercutir en la qualitat amb la qual envellim», segons Enríquez, que assenyala que també suposa un «gran avanç» per entendre millor el procés d'envelliment, en descobrir que les diferències no patològiques en la funció mitocondrial tenen repercussions directes en el ritme de l'envelliment de l'individu. Segons l'expert, «com millor funcioni el metabolisme de l'invidu, més sa serà el seu envelliment».
