S'apaga als 77 anys la veu de la rumbera Dolores Vargas, «La Terremoto»

La cantant va sovintejar la Costa Brava en la dècada dels setanta, quan va saltar a la fama gràcies a l'èxit de la seva cançó «Achilipú»

10.08.2016 | 07:10
Imatge d´arxiu de Dolores Vargas, en una actuació, el 1969.

La cantant Dolores Vargas va morir aquest passat diumenge als 77 anys a l'Hospital General de València, on estava ingressada des de feia més de vint dies. La cantant havia superat una leucèmia però va tornar a recaure i el càncer se li va estendre als ossos, cosa que la va obligar a diversos ingressos hospitalaris en els últims mesos. Coneguda amb el sobrenom artístic de La Terremoto, Vargas va aconseguir la popularitat amb el seu Achilipú, la rumba composada per Felipe Campuzano, Joaquín Alfonso Navas i el seu marit, José Castellón, que va sonar amb fúria a l'Espanya en blanc i negre dels 70. De fet, va ser precisament en aquesta època, quan la cantant va freqüentar la Costa Brava, portant la seva alegria i ritme en diversos municipis com l'Estartit, i sempre acompanyada del seu marit.

«El flamenc que jo faig és diferent, al mateix temps que és art al cent per cent» explicava Dolores Varga en una entrevista publicada per Los Sitios el juliol de 1971, coincidint amb una actuació a l'hotel Cap Sa Sal de Begur, on va presentar l'espectacle A-chi-li-pú 70. En aquella entrevista, Vargas parlava sobre la seva agitada vida professional, anant de concert en concert, i posant per exemple que en aquells dies tenia programades actuacions seguides a Canes, l'Estartit i Saragossa.

Nascuda a Barcelona el 16 de maig de 1936, La Terremoto va ser una de les principals renovadores de la rumba catalana, amb el Pescaílla i Peret. Va començar la seva trajectòria professional al costat del seu germà Enrique Castellón Vargas, conegut com el Príncipe Gitano, i el 1951 va gravar el seu primer disc, que incloïa María Mercedes i Las chufliyas de tu-qui-tu. També amb el seu germà va debutar al Teatre Calderón de Madrid en l'espectacle Su alteza, el pirata, que aquest protagonitzava.

Durant la seva carrera es va prodigar en espectacles musicals amb temes com La sangre morena (1962) El tío, tío (1963) i Caracoles, twist (1963), composicions de Ochaíta, Valerio i Solano. També va fer els seus primers passos en pel·lícules com Veraneo en España (1956), protagonitzada per Paco Martínez Soria.

Però va ser Achilipú, el 1970, la cançó que li va donar el seu èxit més gran i per la qual més se la recorda. Grups com Las Grecas, Seguridad Social o l'Orquestra Plateria van incloure versions del tema en el seu repertori. El 1974, La Terremoto va estar a punt de representar Espanya en el Festival d'Eurovisió, però finalment l'elegit va ser un altre mestre de la rumba, Peret, amb la cançó Canta y sé feliz.Després de la mort del seu marit, José Castellón, en els anys 80, La Terremoto es va retirar dels escenaris i va abandonar el món de l'espectacle, malgrat que, segons ha explicat el seu germà, li van oferir «contractes milionaris i fins i tot cantar amb Peret».

Comiat multitudinari
Centenars de persones es van acostar ahir fins al Tanatori de Xirivella (València) per acomiadar en silenci l'artista, que posteriorment va ser traslladada en un cotxe fúnebre fins al cementiri de la localitat per ser enterrada. El seu germà Juan José Castellón Vargas va recordat a EFE l'«alegria» amb la qual ha viscut Dolores, una dona que, segons ell, «anava 20 anys avançada a la seva època: per això li deien La Terremoto».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema