«Em permet fer-li una entrevista?. -Sí, però que sigui breu. -Ja sap que és vostè l'autor més jove que ha guanyat un premi?. -De veritat?». Així comença, en castellà, la novel·la inèdita de Roberto Bolaño El espíritu de la ciencia-ficción, que es posa a la venda el 3 de novembre i suposa un esdeveniment editorial.
Publicada per Alfaguara, el segell de Penguin Ramdom House que s'ha quedat amb tota l'obra de Roberto Bolaño -abans editada per Anagrama-, després d'arribar a un acord amb l'Agència Wylie, que representa els drets de l'escriptor, ha estat considerada un «probable antecedent» de la seva gran obra Los detectives salvajes, i per tant marca un cert punt d'inflexió, el pas o la introducció als seus textos de maduresa.
«Acabo de parlar amb un dels organitzadors. Em va fer la impressió que estaven commoguts. -No sé què dir-li... És un honor... Em sento molt content. -Tothom sembla content. Què ha begut vostè?. -Tequila. -Jo, vodka. El vodka és una beguda estranya, no creu?. No són gaires les dones que en prenem. Vodka pur», continua aquesta primera pàgina.
I segueix: «No sé què beuen les dones. -Ah, no? En fi, tant és, la beguda de les dones és sempre secreta».
Aquesta nova novel·la forma part de la Biblioteca Roberto Bolaño, projecte que Alfaguara va iniciar el setembre passat. Una col·lecció que s'obre amb les seves dues obres més emblemàtiques, Los detectives salvajes i 2666, i que inclourà també els 21 títols que conformen l'actual corpus literari de l'autor xilè.
Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953 - Barcelona, 2003), escriptor de culte, un dels últims maleïts del segle XX i dels autors més influents d'Hispanoamèrica, vivia per escriure i escrivia per viure, tot un univers creatiu que ara torna a veure la llum en un text que es conservava a l'arxiu personal de l'autor.
Escrita a començaments de la dècada dels vuitanta, quan ja s'havia establert a Catalunya, El espíritu de la ciencia-ficción transcorre a Mèxic DF durant els anys 70 i narra la vida de dos escriptors joves que intenten viure de la literatura en una ciutat en la qual tot l'important sembla esdevenir en aquell moment màgic i efímer que separa la nit del dia.
La novel·la barreja trets propis de la literatura realista amb d'altres de fantàstics de caràcter oníric en la descripció dels somnis d'un dels protagonistes.
Roberto Bolaño va esmentar diverses vegades El espíritu de la ciencia-ficción en la seva correspondència, des de dates tan primerenques com el 1980.
La novel·la està datada a Blanes l'any 1984. I se sap que va ser un projecte que va mantenir durant bastant temps, fins i tot després d'aquell any. Correspon a l'etapa en què l'autor va escriure Monsieur Pain, Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, escrita a quatre mans amb A. G. Porta, el conte El contorno del ojo i La Universidad Desconocida, títol aquest últim que, de fet, s'incorpora en aquesta mateixa ficció com a entitat fantasmal i motiu narratiu.
Es tracta d'una novel·la que segueix la seva metodologia de treball habitual prèvia a l'ús de l'ordinador: notes d'escriptura, esborrany i redacció en net. Va ser transcrita després de la seva mort.
La novel·la pòstuma de Roberto Bolaño es presentarà a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic), dedicada aquest any a l'Amèrica Llatina.
L'inici de la novel·la de Bolaño 'El espíritu de la ciencia-ficción'
- -¿Me permite hacerle una entrevista?-Sí, pero que sea breve.-¿Ya sabe que es usted el autor más joven que ha ganado este premio?-¿De verdad?-Acabo de hablar con uno de los organizadores. Me dio la impresión de que estaban conmovidos.-No sé qué decirle... Es un honor... Me siento muy contento.-Todo el mundo parece contento. ¿Qué ha bebido usted?-Tequila.-Yo, vodka. El vodka es una bebida extraña, ¿no cree? No son muchas las mujeres que lo tomamos. Vodka puro.-No sé qué beben las mujeres.-¿Ah, no? En fin, da igual, la bebida de las mujeres siempre es secreta. Me refiero a la auténtica. Al bebercio infinito. Pero no hablemos de eso. Hace una noche clarísima, ¿no le parece? Desde aquí se pueden contemplar los pueblos más lejanos y las estrellas más distantes.-Es un efecto óptico, señorita. Si se fija con cuidado observará que los ventanales están empañados de una forma muy curiosa. Salga a la terraza, creo que estamos justo en medio del bosque. Prácticamente sólo podemos ver ramas de árboles.-Entonces esas estrellas son de papel, por supuesto. ¿Y las luces de los pueblos?-Arena fosforescente.-Qué listo es usted. Por favor, hábleme de su obra. De usted y de su obra.-Me siento un poco nervioso, ¿sabe? Toda esa gente allí cantando y bailando sin parar, no sé...-¿No le gusta la fiesta?-Creo que todo el mundo está borracho.-Son los ganadores y finalistas de todos los premios anteriores.-Dios santo.-Están celebrando el fin de otro certamen. Es... natural.
