Pocs dies després de l'anunci del comiat definitiu de Raimon per a la pròxima primavera, Bromera publica un llibre imprescindible sobre el cantant de Xàtiva. Raimon, Paraula i cant, és una obra de gran format, on es fa un recorregut a la trajectòria vital de l'artista, des d'una perspectiva musical, personal i ideològica del xativí. Una contribució decisiva a la figura del cantautor, il·lustrada amb diverses fotografies, algunes de poc conegudes, de totes les etapes de Raimon, Ramon Pelegero Sanchis (Xàtiva, 1940).

El llibre està estructurat en vuit capítols: 1. De Xàtiva a València; 2. Cançons d'amor, cançons de lluita; 3. De la ciutat al món, del passat al futur; 4. Actuacions internacionals; 5. Premis; 6. Llibres publicats; 7. Llibres sobre Raimon; 8. Discografia. Unes pàgines on figura tot el món Raimon.

«Raimon és molt més que un valor local: el seu nom és al costat dels grans renovadors de la música popular que revifa a mitjan segle XX. Més de cinquanta anys en actiu, una obra riquíssima de diferents etapes i l'absoluta vigència del present, en plena maduresa creativa i la complicitat d'un públic de llocs i d'edats diversos; dels més grans que ell als més joves. Una varietat estimulant», escriu Antoni Batista (Barcelona, 1952), periodista i musicòleg.

Des del mític carrer Blanc, on va nàixer, fins al reconeixement de l'any passat de la Generalitat Valenciana el 9 d'octubre i la declaració de fill predilecte de Xàtiva. Un trajecte que va des de la resistència antifranquista i l'etapa d'esplendor, a la marginació dels governs valencians del PP i la rectificació final de l'actual.

Amb la sorpresa de l'última cançó composta per Raimon, datada l'abril de 2014, i encara inèdita, que porta per nom I nosaltres amb ells. «Al país on visc / la gent que pot no vol, / la gent que vol no pot. / Si la gent que pot volgués / i la gent que vol pogués/ altre país seria / el país on visc», diu una de les estrofes de l'esperada cançó.

I és que l'autor del llibre destaca la maduresa filosòfica enorme del cantant, revestida de poesia i música de plenitud «a vegades des del minimalisme, altres amb esclats d'harmonia». Batista diu que la música i la literatura són la quotidianitat de Raimon.

«Escolta molta i molt variada música, i sempre té uns quants llibres al damunt de la taula de sa casa, dotada amb una biblioteca molt completa». Un amor per les lletres que va començar amb la mestra doña Nieves, una exmonja que habilita a sa casa una espècie de parvulari. Després i ja sabent llegir, fa la primària als claretians i el batxillerat a l'institut Josep de Ribera de Xàtiva. I paral·lelament als llibres, els primers impactes musicals li arriben com a la majoria de valencians, per les bandes.

«El pare de Raimon estava vinculat a la Banda Nova o Música Nova, en va ser president i va inculcar als seus fills l'amor per la música. Allà, Raimon va aprendre solfeig des dels cinc anys amb el celebrat mètode d'Hilarión Eslava, que com a bon material didàctic no ha caducat des de 1846», descobreix les pàgines de Raimon, Paraula i cant. Antoni Batista explica com en les seves primeres lectures hi havia Unamuno, Baroja, Azorín, Camus, Sastre i Kierkegaard; fins que va llegir el primer llibre de Joan Fuster, l'escriptor i amic que marcaria la seva trajectòria.

«El primer que vaig llegir de Fuster, explica Raimon va ser el seu esplèndid llibre El descrèdit de la realitat. El vaig llegir en una edició castellana i de seguida vaig voler saber coses de l'autor, que resulta que era ben a prop. El vaig conèixer i se'm va obrir un món d'una gran força racional, d'una gran ironia, d'una intel·ligència molt aguda i alhora d'una enorme sensibilitat com a crític literari i home de cultura, com un gran intel·lectual. Així va començar una gran amistat que per mi ha estat important des de tots els punts de vista i que és una d'aquelles coses que un porta sempre a dintre ja per a tota la seua vida».