Entri a la web de La Moncloa. Veurà que unes pestanyetes permeten llegir la pàgina en català o en valencià. No són la mateixa llengua, segons la filologia?
Aquest fet va ser el que va moure un advocat barceloní a iniciar una acció judicial que ha acabat amb una ordre del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) al Consell de Llengües Oficials en l'Administració General de l'Estat perquè aclareixi si català i valencià són idiomes diferents o no.
El citat òrgan existeix, però roman en hibernació des de poc després de la seva constitució.
Segons la informació oficial inclosa al portal de la Secretaria d'Estat per a les Administracions Territorials, no es reuneix des del juliol de 2010. La seva vida es redueix a tres reunions des de la seva constitució el 28 de gener de l'any 2008.
Aquest consell, presidit pel secretari d'Estat i integrat per un director general de cadascun dels ministeris, és al que el tribunal li encomana la filològica tasca d'aclarir sobre la unitat de valencià i català.
Tal responsabilitat no està entre les funcions descrites en el decret que el va crear. Són més prosaiques: proposar directrius d'organització en matèria de llengües oficials, analitzar les actuacions en aquest camp de l'Estat i objectius d'aquest caire.
Succeeix a més que l'òrgan en qüestió té un naixement molt valencià. Es va engendrar en l'etapa del socialista Jordi Sevilla com a ministre d'Administracions Públiques i de Josep Maria Vidal (actual secretari autonòmic de Comunicació) com a titular de l'Institut Nacional d'Administracions Públiques. I és fill d'una comissió d'experts per a les llengües oficials.
Entre la dotzena de membres de diferents autonomies hi havia l'actual conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, i el vicepresident de l'AVL, Josep Palomero.
Com l'acadèmic recorda, de la comissió va sortir un decret per a la creació del consell i d'una oficina tècnica per a les llengües oficials. Es va promulgar el 6 de juliol de 2007, Sevilla va caure del ministeri tres dies després i el projecte va anar perdent força.
El consell va arribar a constituir-se el 2008, amb Elena Salgado de ministra. Va mantenir dues reunions més, però després de l'aterratge de Cristóbal Montoro a Administracions Públiques el 2011 està en hibernació, sense activitat coneguda.
Per a Alcaraz, l'òrgan podria tenir vitalitat com a lloc de trobada de juristes i lingüistes. Pot una llengua tenir dos noms? «L'assumpte és jurídicament complicat. No afavoreix la seguretat jurídica», sentencia.
