La seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha recuperat la història de les petites embarcacions iberes que solcaven la costa catalana a partir de les excavacions recents de dos d'aquests vaixells al litoral empordanès, concretament al Cap del Vol i Cap del VolCala Cativa

Amb el títol Navegants d'aiguamolls. 2.000 anys de secrets enfonsats, l'exposició, que estarà oberta fins al pròxim 2 de juliol, dóna a conèixer per primera vegada i de manera interactiva els resultats de les campanyes d'excavació subaquàtiques desenvolupades pel Centre d'Arqueològica Subaquàtica de Catalunya (CASC), als jaciments de Cap del Vol i Cala Cativa, entre 2012 i 2016.

El comissari de la mostra, Gustau Vivar, arqueòleg responsable del CASC,va explicar ahir que «les restes excavades han permès donar a conèixer un sistema de construcció de vaixells arrelat al món ibèric i que encara es troba en aquestes naus del segle I a.C., ja en plena època romana».

De fet, en un dels apartats de l'exposició, es mostren alguns dels elements d'ús quotidià trobats als vaixells, com vasos o plats, però també una moneda ibera votiva, que ja llavors estava fora d'ús, però que els mariners van col·locar al buc per espantar mals auguris».

Clavilles, llengüetes, quilles, pals, ploms, que servien per determinar la profunditat de les aigües, i fragments d'àmfores utilitzades per exportar vi són algunes de les peces arqueològiques reals que han arribat als nostres dies «en molt bon estat de conservació, provinents especialment del jaciment Cap del Vol».

A més de contemplar les peces originàries, el visitant pot assajar el sistema de construcció d'aquests vaixells en diferents maquetes i veure el procés globalment en una reproducció de gairebé deu metres.

Les dues restes estudiades van ser excavades a profunditats de més de 25 metres prop de Port de la Selva i estaven concebudes per a la navegació fluviomarítima aprofitant les zones lacustres i d'aiguamolls de la costa catalana.

A l'interior dels vaixells, que podien arribar a tenir 15 metres d'eslora, per 5 d'ample transportaven 400 àmfores, de 40 quilos cadascuna que contenien vi elaborat a l'antiga Baetulo, avui Badalona.

Segons el comissari, aquests lots importants de vi estaven destinats al port de Narbona, que feia de redistribuïdor cap a l'interior d'Europa i la seva zona Atlàntica.

Una de les peces més interessants són l'important conjunt de taps de suro recuperats durant l'excavació, va destacar Vivar, «taps que presentaven un orifici central destinat a la sortida de gasos durant el procés de fermentació del vi».

En un dels apartats de l'exposició, el públic pot veure elements originals com fragments de pal i timó, mànecs dels rems, anelles que suportaven les veles, i politges, al costat d'una reproducció en la qual es pot experimentar l'hissat d'aquestes veles tan característiques, similars a les de les actuals cortines venecianes, «amb la particularitat que podien adaptar-se a les ratxes de vent».