Somrient i feliç de ser a Canes amb l'últim treball del grec Yorgos Lanthimos, The Killing of a Sacred Deer, Nicole Kidman va assegurar ahir que no té l'obligació de treballar, però ho fa perquè és la seva «veritable passió».
«En aquesta fase de la meva vida intento ser molt atrevida, oberta, provar coses noves, donar suport a directors en els quals crec», va afirmar Kidman, omnipresent en aquesta edició de Canes, en la qual presenta tres films i una sèrie, Top of the Lake, de Jane Campion, de la qual és amiga des que l'actriu tenia 14 anys. «Bàsicament em va descobrir», va dir
El seu objectiu ara és «actuar com quan tenia 21 anys» i començava la carrera, forçar els límits, sortir de la seva zona de confort. «I fer coses en les quals crec», va afirmar convençuda.
«A la meva edat -al juny en farà 50- encara tinc aquesta passió per actuar, pel cinema i per explicar històries, superar límits».
Va recordar que durant la seva infantesa a Austràlia anava més al teatre i el cinema el va descobrir durant l'adolescència. Va ser quan va veure La taronja mecànica en pantalla gran quan va caure rendida a la màgia de les pel·lícules.
L'actriu ha participat en més de 70 llargmetratges en una carrera que dura ja més de tres dècades i en la qual ha guanyat multitud de premis, inclòs un Oscar per Les hores (2002).
Però l'actriu australiana no va ser l'única protagonista de la densa jornada d'ahir al festival de cinema. Onze anys després de presentar al món el seu combat contra el canvi climàtic a Una veritat incòmoda, l'exvicepresident nord-americà Al Gore reprèn aquesta lluita amb una seqüela que, malgrat la urgència de la situació, evidencia que el planeta té les solucions necessàries.
An Inconvenient Sequel: Truth to Power, presentada ahir en el marc de les sessions especials del Festival de Cannes, segueix a l'antic mandatari en aparicions públiques o reunions internacionals com la Cimera del Clima de París (COP21) i porta a la gran pantalla els seus esforços per guanyar nous adeptes a la causa.
D'altra banda, Michael Haneke considera que no es pot descriure la societat en l'actualitat sense parlar de les xarxes socials i per això les utilitza a Happy End, un film amb el qual s'arrisca en la forma per analitzar l'autisme de la societat actual, però que no va convèncer a Cannes.
«Estem inundats per informacions que ens deixen sords i cecs perquè tenim la il·lusió d'estar informats però en realitat no sabem res», va afirmar Haneke.
