És tossut, vostè?

Ho soc molt, i també molt obsessiu.

És professor d’O.T. Permeti’m dir que no veig en Llach passant de la primera fase.

Ui, evidentment que no, són conceptes musicals totalment incompatibles. En Llach té un discurs propi i personal, mentre que O.T. és frivolitat. I ho dic sense desmerèixer cap dels dos camps.

Quan a algú li fan homenatges, significa que ja està acabat?

Crec que no. Significa que és molt bo. És un reconeixement. Jo sempre he admirat Lluís Llach, és un dels millors compositors de la història d’aquest país, tant musicalment com per les lletres. L’homenatge és absolutament merescut i fa il·lusió que en pugui gaudir en vida... cosa que no és freqüent.

Segur que no té res a veure amb la seva actitud política?

No crec que ningú vingui amb la idea d’anar a un míting. És un homenatge a un gran músic i escriptor. Qui en vulgui fer una lectura política, s’equivoca.

Va dirigir Grease uns anys: hi ha el perill que confongui Travolta i Llach, ja que a més tots dos són vinaters?

Ha, ha, no es preocupi, són fàcils de distingir, l’un de l’altre.

Què diu avui la gallineta?

Està molt farta que hi hagi tants d’incompliments i hipocresia en la política. És necessària més transparència, que desaparegui la corrupció i que puguem gaudir de les nostres llibertats.

El viatge a Ítaca ha de durar molts anys més, per fer-nos més savis?

Segur que sí, res que es vulgui realment aconseguir ha de ser fàcil. La victòria és gaudir del trajecte.

Com recordarà la història Lluís Llach?

Si és justa, com un dels millors músics catalans del segle XX. Més enllà de la seva tasca reivindicativa, que corregués davant dels grisos o que cantés en català quan no es podia, més enllà de tot això hi ha la seva immensa qualitat artística. Musicalment va ser un avançat al seu temps.

El pot perjudicar la seva activitat política?

No hauria d’afectar, hem de deixar de valorar un artista segons què pensi. Hi ha gent que ara el menysprea. Per què? Cadascú és lliure de fer el que vulgui, a mi mai em semblaria malament això. Ell creu que amb el que fa ajuda el seu país, amb això n’hi ha prou. És un error gravíssim menystenir la vàlua d’un artista per les seves opinions.