Obrint la processó a la ciutat

Milers de persones sortiran divendres que ve als carrers de Girona per contemplar el pas de la processó del Sant Enterrament, una tradició amb segles d'història que els seus responsables volen que tingui més relació amb l'activitat ciutadana

12.04.2017 | 07:03

Unes 1.800 persones participaran divendres a la nit en la processó del Sant Enterrament de Girona, que (si el temps ho permet) recorrerà el Barri Vell de la ciutat davant de la mirada de milers de persones més, moltes de les quals gironins, però també un nombre creixent de turistes. Passos amb imatges que representen escenes de la passió de Jesucrist, vestes amb ciris, manaies amb llances, bandes de música, etc., dotaran els carrers d´aquesta zona de Girona d´un ambient molt particular, a cavall entre la devoció religiosa i la tradició popular, en l´acte culminant de la Setmana Santa a la ciutat. «Hi ha persones que hi participen perquè tenen una enorme convicció religiosa i també una voluntat decidida de mantenir una tradició –apunta Enric Mirambell, Cronista Oficial de la Ciutat de Girona–; però també n´hi ha en les que pesa més un d´aquests dos vessants: la convicció religiosa o la voluntat de mantenir la tradició». El mateix criteri el defensa Rosa M. Domingo, presidenta de la Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona, l´entitat que organitza la processó: «Hi ha diversitat de sentiments, entre els assistents; no hi deu haver gaire agnòstics, però segur que hi ha molts creients no practicants que en canvi volen que es mantingui la tradició, i també persones per a les quals l´aspecte religiós és més important».

Sigui com sigui, la processó del Divendres Sant viurà una nova edició en una etapa de la seva història (que es remunta segles enrere) de considerable èxit de participació i assistència, un cop superats períodes relativament recents molt menys afortunats. «És cert que els últims anys s´hi veu més gent, molts gironins i també molts turistes», diu Mirambell, que ha detectat també una presència més elevada de participants en la processó: «Hi havia hagut anys que havia disminuït molt, que hi havia confraries que amb prou feines eren mitja dotzena de vestes», recorda. En aquest sentit, Mirambell elogia la feina de la Junta de Confraries, la presidenta de la qual també confirma aquesta assistència més elevada a la processó: «Abans hi havia més gent que aprofitava aquests dies per marxar, però d´una banda cada vegada hi ha més gent que opta per quedar-se aquí, i també cada vegada hi ha més turistes». Precisament per això, just abans que comenci la processó es repartiran uns flyers (se n´han editat 5.000 exemplars) en els quals en català, castellà, anglès i francès s´expliquen les principals característiques de les confraries participants i dels passos i les vests.

Aquesta informació per als assistents és una de les iniciatives que ha posat en marxa la Junta de Confraries en la seva voluntat que hi hagi més relació amb la ciutat en general i amb les seves entitats i associacions en particular. Com explica Rosa M. Domingo, «la Junta de Confraries de Girona volem iniciar una nova etapa d´obertura i col·laboració amb altres entitats gironines que es mouen en el camp de les activitat solidàries i culturals per fer possible una ciutat millor». En aquest sentit, afegeix que «ens volem obrir a aquells que vulguin treballar per una Girona millor» i també «ens volem treure de sobre l´etiqueta de que les confraries de Girona només pensem en la nostra estimada processó del Divendres Sant. Volem actuar durant tot l´any a favor de la nostra ciutat i dels nostres conciutadans més necessitats». Domingo posa d´exemples d´aquesta voluntat que la Junta ja ha començat a col·laborar amb els Manaies de Sant Daniel, el Gran Recapte del Banc dels Aliments i amb Càritas, al marge d´impulsar activitats per obrir més la processó a la ciutadania, com ara Exposanta, un «museu» temporal a l´església dels Dolors amb tots els passos de la processó, les vestes, uniformes dels manaies o els porrers, etc.

Precisament els interessats en la processó del Divendres Sant a Girona tenen aquest any l´oportunitat de veure´n una altra cara gràcies a l´exposició fotogràfica que es pot visitar al segon pis de la Casa de Cultura fins el proper 21 d´abril. Sota el títol Divendres Sant a Girona, el fotògraf cassanenc Josep Vilallonga hi reuneix algunes de les imatges que va captar (en un projecte que es va allargar cinc anys) en els moments previs a l´inici de la processó, a la Catedral i els seus voltants: vestes començant a posar-se en filera o fumant a la Plaça dels Apòstols, manaies fent broma amb els companys, turistes fent fotografies, religiosos preparant-se... són algunes de les escenes que, en un acurat blanc i negre (en alguns casos amb tocs de color) proporcionen una visió diferent i poc coneguda (com es pot comprovar en les imatges que il·lustren aquest reportatge, totes de l´exposició) de la gran celebració de la Setmana Santa a la ciutat de Girona.

Una celebració que neix amb les primeres confraries gironines, que daten dels segles XVI i XVII. En concret, l´Arxiconfraria de la Puríssima Sang és del 1568 i l´Arxiconfraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, del 1684 (també té una llarga història la Congregació dels Dolors de Girona, del 1687). La majoria de les altres confraries de la ciutat (n´hi ha un total de dotze, actualment) daten de finals de la dècada de 1940 i principis de 1950, quan la celebració de la Setmana Santa va tornar a agafar volada després de la seva desaparició entre 1931 i 1938 (per la República i la Guerra civil) i els anys durs de la postguerra.

Tot i que les processons de Setmana Santa es remunten, segons Enric Mirambell, a finals del segle XVI, no se´n troba constància a la premsa gironina fins ben entrat el segle XIX. Amb algunes notícies curioses, com la que publicava el Diario de Gerona de Avisos y Noticias el 29 de març del 1893: «Hemos visto que por la Cofradía de la Pasión y Muerte de Nuestro Señor Jesucristo se ha prohibido de una manera terminante que los congregantes que asistan a la procesión de Viernes Santo repartan caramelos de ninguna clase. Hallamos sumamente acertada la disposición porque resultan de muy mal efecto en aquellos actos ciertas escenas a que la costumbre de los caramelos dan lugar».

També feien mal efecte uns anys més tard les escenes que protagonitzaven participants en la processó en establiments del barri xino de la ciutat, molt proper al recorregut de les confraries. Aquesta situació va generar una considerable controvèrsia ciutadana en els darrers anys que es va fer la processó abans de la República, fins al punt que després de la Guerra civil, quan es va plantejar la seva recuperació, hi havia clergues que s´hi oposaven radicalment per evitar que es repetissin situacions com aquelles. Però, com relata Enric Mirambell, «el bisbe Josep Cartañà va anunciar que hi hauria processó, que l´organitzaria el Capítol de la Catedral i que ell la presidiria». I així va ser; en els primers anys de manera més precària perquè bona part del patrimoni religiós havia estat destruït durant la guerra, i amb el pas dels anys amb més rellevància i solemnitat. Fins el punt que la va venir a filmar el noticiari franquista No-Do, i que s´hi convidava autoritats del règim, perquè fossin Hermano Mayor de la processó, una iniciativa de Joaquim Pla que, segons Mirambell, «feia més fàcil que la ciutat reclamés alguna obra pendent». Entre les persones que van venir a Girona per ser Hermano Mayor hi va haver Joaquín Ruiz-Giménez (convidat com a ministre d´Educació, va ser destituït poc abans de la processó, però va venir igualment), el vicepresident del Govern Agustín Muñoz Grandes o l´empresari Miquel Mateu, exalcalde de Barcelona i mecenes de Perala-da. Cartañà va assistir a la processó fins pocs mesos abans de morir, l´1 d´agost del 1963; de fet, aquella última vegada es va trobar malament durant el recorregut i se´l van haver d´endur en cotxe.

El seu successor, Narcís Jubany, va continuar assistint a la processó, si bé amb un vestuari més discret. Fins que Jaume Camprodon va decidir no presidir l´acte, sinó esperar la processó a la Catedral i pronunciar unes paraules un cop acabada. Una manera de fer que va mantenir el bisbe Carles Soler, i que ha canviat de nou amb Francesc Pardo, que torna a presidir la processó (hi va al darrere de l´últim pas, el del Sant Sepulcre, amb diversos religiosos i els representants de la Junta de Confraries, l´entitat que des de fa un temps organitza la processó enlloc del Capítol de la Catedral).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema