L'anunciada pujada d'impostos que afectarà fonamentalment les denominades rendes de capital, segons va avançar José Luis Rodríguez Zapatero, no afectarà, segons aquestes previsions, un dels nínxols en els quals les grans fortunes posen a resguard les seves inversions: les societats d'inversió mobiliària de capital variable (SIMCAV). A través d'aquest mecanisme, els titulars de les societats cotitzen només l'1% de les seves plusvàlues, enfront del 18% de mitjana que cotitzen els declarants de l'IRPF, com és el cas dels treballadors i, per tant, el gruix de les famílies d'aquest país.
La pretensió del Govern és augmentar la pressió fiscal sobre les rendes de capital, és a dir, per norma general, que no procedeixen del treball: interessos bancaris, dividends, plusvàlues per vendes d'accions o habitatges, assegurances de vida... En general, totes aquelles que es consideren inversions mobiliàries. Aquests ingressos cotitzen a un tipus únic del 18% a l'hora de fer la declaració de la renda. No obstant això, pel mateix tipus de benefici, les SIMCAV només cotitzen l'esmentat 1%.
Patrimoni acumulat
Segons els últims registres fets públics per la CNMV en la seva pàgina web, corresponents al tercer trimestre de 2008, en aquesta data hi havia inscrites 3.369 societats, que acumulaven un patrimoni de 27.143,2 milions d'euros, fet que resulta en un patrimoni mitjà de 8,05 milions d'euros. Aquestes societats aglutinaven a aquesta data 439.395 socis, si bé la majoria d'ells són noms de palla interposats pels autèntics propietaris, ja que la llei obliga que les SIMCAV tinguin un mínim de 100 partícips. No obstant això, la crisi borsària que ja es va desencadenar l'any passat ja va provocar a finals del tercer trimestre una reducció del 88,6% en el benefici de les SIMCAV, que va ser de 186,5 milions d'euros, enfront dels 1.636,4 milions d'un any abans.
En tot cas, el patrimoni acumulat per aquest petit nombre de societats constitueix per si sola tres quartes parts (un 76,5) dels 35.466 milions d'euros que les famílies espanyoles tenien consignades com rendes de capital mobiliari l'any passat, segons les dades de recaptació de l'Agència Tributària. Aquesta quantitat va suposar un increment del 28% sobre l'invertit en aquest capítol l'any anterior pels 16,394 milions de contribuents que van declarar aquestes rendes a l'IRPF.
És precisament sobre aquest col·lectiu i sobre les empreses que cotitzen pel règim ordinari sobre els qui recauria la pujada dels impostos que prepara l'Executiu. No obstant això, la seva incidència sobre el conjunt de la recaptació és reduït: l'any passat va suposar només el 7,73% dels ingressos tributaris líquids, que van ascendir en total a 114.082,922 milions d'euros, segons les dades de l'Agència Tributària. En concret, Hisenda va recaptar 6.169,388 milions en concepte de retencions de capital de l'impost sobre la renda de les persones físiques. Les retencions dels rendiments de capital de l'impost sobre societats van ascendir a 2.756,729 milions d'euros.
Precisament dilluns, el catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i doctor en economia per la Universitat de Harvard José María García-Montalvo va dir que plantejar que cal apujar els impostos a les rendes altes per fer front als subsidis de desocupació suposa fer un exercici de demagogia pura. "Per què ningú parla de canviar la tributació de les societats d'inversió de capital variable (SIMCAV), o d'evitar el frau fiscal?", es va preguntar.
D'altra banda, i preguntat sobre la raó que l'economia espanyola no doni els mateixos senyals de recuperació que altres economies europees, García-Motalvo va explicar que es tracta d'un fenòmen "esperat" per diversos motius. Un d'aquests és que Espanya va entrar en recessió més tard que aquests països. Un altre és que l'economia espanyola va crèixer molt centrada en el sector immobiliari.
