Aquests dies l'inici del curs universitari coincideix amb un dels temes recurrents en les darreres setmanes en les seccions d'economia (i de política) dels mitjans de comunicació d'aquest país: la pujada d'impostos que ha anunciat el Govern de l'Estat per fer front al dèficit causat per les polítiques d'estímul fiscal de l'economia.
A qualsevol alumne que iniciï aquests dies les seves classes en una facultat d'econòmiques se li explicarà al llarg del seu primer any de carrera que un dels diferents papers de l'Estat és estabilitzar els alts i baixos inherents a l'activitat econòmica. En èpoques de bonança, cal vetllar mitjançant impostos (i augments de tipus d'interès, que en el nostre cas són responsabilitat del Banc Central Europeu) perquè l'activitat econòmica en expansió no es tradueixi en una espiral inflacionista. En canvi, en èpoques de vaques magres el sector públic pot estimular l'economia mitjançant una disminució d'impostos i de tipus d'interès i un increment de la despesa pública.
En els darrers temps hem estat testimonis de reduccions importants dels tipus d'interès i d'increments molt elevats de la despesa pública (a través, especialment, de les molt publicitades obres públiques del Plan E). Els increments en la despesa pública han anat acompanyats, com és habitual en èpoques de frenada de l'activitat econòmica, d'una disminució important dels ingressos per impostos. El resultat d'aquesta conjunció de circums?tàncies ha estat un increment sensible del dèficit de l'Estat: les previsions són que per aquest any es situï al voltant del 10% del PIB. D'aquí que ara el Govern Central vulgui augmentar els impostos en un intent de situar el dèficit dins del llindar del 3% del PIB que marquen els criteris de la Unió Europea.
Hi ha encara moltes incògnites al voltant de les característiques i la magnitud d'aquest increment impositiu. Al principi es va apuntar que s'apujarien els impostos als més rics, el tipus de gravamen sobre les rendes del capital i que s'eliminaria la deducció de 400 euros a la declaració de la renda. En el moment d'escriure aquest article sembla més probable que, amb l'excepció dels béns de primera necessitat, s'incrementi el tipus impositiu de l'IVA. L'única cosa que sembla segura és que, com cada cop que es necessita incrementar la recaptació, els impostos sobre l'alcohol, la gasolina i el tabac tornaran a augmentar.
Els nous alumnes de les facultats d'econòmiques sentiran a parlar (segurament per primer cop) d'Adam Smith, que és considerat el pare de l'Economia com a ciència. Tot i tenir més de 225 anys, les seves idees sobre els principis que hauria de complir qualsevol impost encara segueixen vigents. En primer lloc, tothom hauria de pagar impostos en proporció als seus respectius ingressos. Segon, els impostos no haurien de ser arbitraris. En tercer lloc, els impostos s'haurien de cobrar en el moment i la manera més convenient per als contribuents. Finalment, els impostos s'haurien de dissenyar afectant el mínim possible el comportament i el benestar dels individus. No sembla que una pujada dels impostos en les circumstàncies actuals i en els termes s'insinuen des del Govern de l'Estat compleixi la majoria d'aquests principis.
En tot cas, i anant a la causa de l'augment d'impostos, als estudiants que inicien el seu recorregut universitari en facultats d'econòmiques també se'ls explicarà que els dèficits en els comptes públics no són dolents o bons en ells mateixos. Tot depèn, en definitiva, de quina en sigui la causa. Els dèficits conjunturals no haurien de preocupar tant com els dèficits estructurals. En d'altres paraules, cap país no pot viure per sobre de les seves possibilitats (gastar més de la renda que genera) de manera indefinida. Ara bé, quan l'excés de despesa és deguda a una causa puntual (la crisi econòmica), aleshores determinats dèficits poden estar justificats.
Un augment en els impostos pot tenir efectes molt negatius sobre l'economia en tots dos casos. Si el dèficit és conjuntural, es corre el risc d'ofegar la reactivació de l'activitat econòmica tot just quan comença a revifar-se. Si el dèficit és estructural, aleshores la solució segurament no passa només per augmentar impostos sinó també per reduir la despesa (i, en darrer terme, per augmentar la productivitat).
Com els estudiants de les facultats d'econòmiques aprenen al llarg dels seus estudis, molts problemes econòmics no tenen un remei fàcil. En determinats casos, però, els remeis poden ser pitjors que la malaltia.
