Més d'un miler de persones a tot Espanya s'han adherit ja a la demanda col·lectiva per l'ús abusiu de clàusules sòl en les hipoteques presentada per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Usuaris (Adicae), i que es dirigeix ja contra un centenar d'entitats financeres.
A les comarques gironines, unes 1.500 persones han contactat amb Adicae en relació amb la demanda. Ahir desenes de persones van assistir a l'assemblea que va organitzar aquesta entitat al Centre Cívic Pla de Palau, on els van informar dels arguments jurídics en què es fonamenta la causa i dels passos a seguir.
El secretari general d'Adicae, Jofre Farrés, va explicar ahir que, des que la demanda va ser acceptada a tràmit el mes d'octubre passat pel jutjat mercantil número onze de Madrid, les persones que s'hi han incorporat no han parat d'incrementar-se i que esperen que el nombre creixi encara més en les pròximes setmanes.
Milers d'afectats
L'associació que representa els consumidors confia que el nombre s'elevi bastant si es té en compte que, segons els seus càlculs, a Espanya hi hauria quatre milions de persones (800.000 a Catalunya i 65.000 a Girona) afectades per hipoteques amb clàusules abusives, en concret per la clàusula del terra.
Les hipoteques amb aquesta clàusula, molt generalitzades entre 2003 i 2009, fixen mínims per als tipus d'interès a pagar pels consumidors, fet que els impedeix beneficiar-se de les baixades de l'euríbor, la qual cosa hauria provocat perjudicis de més de 3.000 euros anuals per a cada afectat.
Adicae denuncia que, al costat de la clàusula sòl, moltes entitats financeres han aplicat també als seus clients un altre producte conegut com a swap, que asseguren que és "especulatiu" i que també actua com una espècie d'assegurança per a bancs i caixes en cas d'un euríbor baix.
Un terç de les persones amb clàusules sòl també estarien suportant un altre tipus d'assegurança, per la qual cosa als 3.000 euros anuals de perjudici caldria sumar-ne 3.000 més.
Els beneficis conjunts que s'haurien generat gràcies a aquestes clàusules abusives i que haurien anat a parar a les caixes de les entitats financeres se situarien entre els 3.500 i els 7.000 milions d'euros, segons va dir Jofre Farrés.
El secretari general d'Adicaeva subratllar que aquesta demanda col·lectiva és la més gran que s'ha presentat mai a Espanya.
