La crisi del mercat laboral ha posat contra les cordes el sistema de prestacions de l'Estat espanyol i ha provocat que per cada 1,6 treballadors que cotitzen a la Seguretat Social a la província de Girona, hi hagi un receptor de prestacions per desocupació o jubilació, segons es desprèn de l'anàlisi de les dades publicades pel Ministeri de Treball.

Les últimes xifres disponibles revelen que el mes de maig hi havia a la província de Girona 296.766 persones afiliades a la Seguretat Social. En el mateix període, 41.506 persones de la demarcació es beneficiaven d'una prestació per desocupació i 143.810 més, rebien algun tipus de pensió (jubilació, incapacitat permanent, orfandat o favor de familiars). Això significa que per cada 1,6 treballadors a la demarcació hi ha un beneficiari d'alguna prestació.

Una situació similar es viu a la resta de l'Estat espanyol

. Segons un informe de la patronal de grans empreses de treball temporal (AGETT) divulgat ahir, la crisi està reduint el nombre d'afiliats i està incrementant el de persones en atur, circumstància que sumada a l'envelliment de la població està deteriorant «considerablement» el sistema del benestar.

Des de l'inici de la crisi l'any 2007, la «taxa de suport d'aquest model (nombre d'afiliats per cada perceptor de prestació per desocupació o jubilació) s'ha reduït dràsticament».

Així, a l'estudi d'Afi-Agett es recorda que el 2007 hi havia gairebé dos afiliats per cada perceptor (1,88), xifra que va baixar a 1,78 el 2008, a 1,54 el 2009 i a 1,45 el 2010, fins a arribar a l'1,44 actual -que suposa dos perceptors per a cada tres afiliats-.

Després del màxim registrat el febrer de 2010, amb 3,2 milions de beneficiaris de prestacions per desocupació, la xifra ha baixat fins als 2,82 milions d'abril de 2011, fet que suposa una cobertura del 72,8 per cent.

En aquest sentit, a l'informe de la patronal s'adverteix que la situació es tornaria «insostenible» a curt i mitjà termini si es donés el cas que hi hagués més perceptors que cotitzants que haguessin de fer front a les seves necessitats.

Per a Afi-Agett, això només es pot evitar creant ocupació, ja que amplia el nombred'afiliats enfront dels perceptors de prestacions.

En aquest sentit, suavitza la seva previsió inicial i pronostica una caiguda interanual de l'ocupació pròxima al 0,7 % l'agost i una lleugera recuperació d'afiliats, que situaria el total d'ocupats en 18,43 milions de persones.

Per comunitats, Madrid (2,13) i Navarra (1,72) són les comunitats amb una "taxa de suport del sistema de benestar" més elevada, amb més de dos afiliats per cada perceptor de prestacions o gairebé.

També per sobre de la mitjana espanyola (1,44) se situen Múrcia (1,59), País Basc (1,56), La Rioja (1,52), Aragó (1,50), Catalunya (1,49), Balears (1,48) i Canàries (1,45).

Entre les que registren les taxes més baixes hi ha Astúries (1,05), Galícia (1,09), Extremadura (1,18), Castella i Lleó (1,24), Cantàbria (1,27) i Andalusia (1,29).

D'altra banda, un estudi de la Fundació Adecco ha posat de manifest que els aturats de més de 45 anys suposen el 36% dels gairebé cinc milions de desocupats i més de la meitat porta més d'un any sense feina, per la qual cosa gairebé el 60% garanteix que canviaria de ciutat per poder treballar.