Draghi comandarà l´euro

El substitut de Trichet a partir del mes de novembre ha tornat la credibilitat al Banc d'Itàlia

 
Mario Draghi, ahir a Brussel·les.
Mario Draghi, ahir a Brussel·les. efe

ROMA | EFE/DDG L'italià Mario Draghi, l'home que ha tornat els últims anys al Banc d'Itàlia la credibilitat perduda, té ara per davant un nou repte, el de substituir a Jean-Claude Trichet al capdavant del Banc Central Europeu (BCE).
La ratificació de Draghi com a pròxim president del BCE a partir de novembre va ser una de les decisions adoptades ahir pels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE), en el marc del Consell Europeu celebrat a Brussel·les.
Draghi, que en el seu camí cap a Frankfurt ha hagut de superar diversos esculls, entre els quals el seu passaport italià, s'enfrontarà ara a la complicada tasca de guiar la política monetària europea en un dels seus períodes més difícils.
Un àmbit en el qual el futur president del BCE ha defensat, en les seves últimes intervencions, la necessitat de mantenir les polítiques perquè la inflació segueixi en nivells baixos a la zona euro, amb l'objectiu de reduir la prima de risc que paguen els governs europeus per les seves emissions de deute.
Així mateix, Draghi ha destacat la importància d'emprendre reformes estructurals perquè, segons ell, "no hi ha una altra forma de lluitar contra la pèrdua de competitivitat" d'alguns estats membres, en particular els de la perifèria.
També ha instat a la creació de bons europeus com a possible solució a la crisi del deute sobirà a la zona euro i ha advocat per una unió econòmica "més estreta" entre els països que la conformen.
Fa poc més d'un mes, Draghi va rebre el suport de tots els països de l'eurozona per ser el substitut de Trichet, inclòs el d'Alemanya, que en un principi preferia a l'exgovernador del Bundesbank (banc central germànic) Axel Weber, defensor de polítiques molt estrictes en el control de la inflació, però que va acabar retirant-se de la carrera pel lloc.
Amb tot, als últims dies Draghi va ser preguntat pels eurodiputats pel seu paper com exvicepresident del banc d'inversions nordamericanes Goldman Sachs, que va ajudar a l'anterior Govern grec a maquillar l'estat precari de les seves finances públiques.
El governador del Banc d'Itàlia es va defensar al·legant que aquestes pràctiques s'havien produït abans de la seva entrada en l'empresa en 2006, al temps que va assegurar que, mentre va ser directiu de Goldman Sachs, va optar per dedicar-se de manera exclusiva als negocis amb clients del sector privat per evitar conflictes d'interessos.
Draghi arriba al capdavant del BCE després de més de cinc anys com a màxim responsable del Banc d'Itàlia, en un dels períodes més complicats per a aquesta institució.
I és que, quan va ser nomenat governador a finals de 2005, tenia per davant la complexa tasca de tornar a la institució la credibilitat perduda, que va començar a ensorrar-se amb les fallides de les empreses alimentàries Parmalat i Ciri i va caure en picat després de la discutida actuació del llavors governador Antonio Fazio en les opes llançades contra BNL i Antonveneta.
Segons els experts, Draghi va complir amb l'objectiu. "Des del punt de vista institucional ha estat molt eficaç, ha tornat una gran credibilitat a aquest òrgan", va explicar el professor d'Economia Monetària de la Universitat LUISS de Roma, Giorgio di Giorgio.
Nascut a Roma el 1947, Draghi és catedràtic en Economia, ha ocupat un lloc en el consell d'administració del Banc Mundial i va estar deu anys al capdavant de la direcció general del Tresor a Itàlia.
Al seu país és conegut com l'artífex de les grans privatitzacions i per ser l'autor de la llei sobre les Ofertes Públiques d'Adquisició (OPA), que porta el seu nom.
Després de llicenciar-se amb la màxima nota en Economia per la Universitat de Roma La Sapienza amb l'estudi Integració econòmica i variacions de les taxes de canvi, va obtenir en 1976 el doctorat en Economia per l'Institut Tecnològic de Massachusetts amb la tesi Essays on Economic Theory and Applications.
Entre 1975 i 1978 es va dedicar a la docència en diferents universitats italianes i, des de 1984 a 1990, va ser director executiu del Banc Mundial.
El 1990 va ser nomenat assessor del Banc d'Itàlia i, un any després, director general del Tresor, càrrec que va ocupar fins a 2001.
Casat i pare de dos fills, Draghi és un home discret, considerat de perfil més anglosaxó que italià i poc donat a aparèixer en els mitjans de comunicació, en una època en la qual Itàlia i, sobretot la seva classe política, s'han vist afectats per escàndols de tota mena.

Consultoris

Consultori legal

L'equip d'advocats de Prat Sàbat es posa al vostre servei i respon cada dijous les preguntes rebudes


  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya