Quan l'estiu de 2010 va ser reelegit per a un segon mandat al capdevant de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé sabia que es trobaria en una situació de crisi i amb menys recursos. Amb el que no comptava era amb la decisió del govern de capgirar el sistema cameral, suprimint l'obligatorietat de les quotes. En parlem durant una hora llarga al despatx institucional de la Cambra, el que utilitza per rebre les visites oficials i on no s'aprecien rastres de la intensa activitat que manté en el dia a dia.

Segons l'índex de confiança empresarial que acabeu de publicar les cambres, les perspectives dels empresaris estan sota mínims.

La situació no és bona, però a Girona no estem tan malament i les dades ho constaten. Tenim indicadors millors que en el conjunt de Catalunya i l'Estat. Els sectors que tiren -exportacions i turisme- estan registrant creixements importants. L'obertura de la nostra economia, perquè el turisme, que és majoritàriament estranger, no deixa de ser una exportació més, és clau per a la nostra evolució. A diferència d'altres punts de Catalunya i de l'Estat, el nostre sector turístic està consolidat i no depèn tant del turisme interior.

Però no em negarà que aquest any el turisme s'ha beneficiat d'un fet conjuntural com els conflictes que fa uns mesos van viure molts països del nord de l'Àfrica?

Evidentment. Però pensi que, fonamentalment, el turisme del nord de l'Àfrica és un turisme de "sol i platja", mentre que nosaltres anem tendint cap a una oferta més diferenciada, amb més valor afegit. És innegable que el "sol i platja" és un actiu que tenim i al qual no hem de renunciar, però cada vegada ens visiten més per la nostra oferta cultural, gastronòmica, paisatgística.... Amb el nord de l'Àfrica no podrem competir en preu, però sí en oferta. Sense menysprear a ningú, les nostres platges i l'oferta complementària que tenim és d'una qualitat indiscutible.

Deixi'm tirar una mica més d'aigua al vi. Més del 80% de les exportacions gironines acaben a la UE, que ha frenat en sec la seva recuperació econòmica. No tindrem un problema?

És cert que en el primer trimestre, el sector exterior gironí creixia per sobre el 20% i ara s'ha desaccelerat a causa de les turbulències financeres que està patint Europa. Però encara creixem a un ritme anual superior al 18%, i això són xifres molt importants. I no oblidem que els mercats de destí que més creixen són l'Àsia, l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Aquest és el gran repte que tenim: Intentar exportar a tot el món, no només a Europa. Però és cert que els nostres primers mercats són França, Itàlia i Alemanya. Per això, els nostres exportadors són molt sensibles a l'evolució econòmica d'aquests països i del conjunt d'Europa.

I per exportar a tot el món ens calen empreses d'una dimensió més gran?

La dimensió és important. Com més gran és una empresa més facilitats té per arribar a nous mercats. Però moltes pimes gironines han demostrat que, tot i ser petites en volum de facturació i possibilitats, tenen productes competitius que han fet arribar a mercats molt llunyans. I aquí m'agradaria ressaltar el suport que la Cambra està donant a les empreses en aquest procés d'internacionalització. D'altra banda, cada vegada tenim més empreses gironines de serveis, com enginyeries o consultories, que estan treballant arreu del món. I les vendes d'aquestes empreses, en no ser mercaderies, no figuren en les xifres oficials d'exportació.

Com ha afectat al sector turístic la caiguda de passatgers a l'aeroport després de la retirada progressiva de Ryanair?

Segur que ha influït, sobretot a la ciutat de Girona. Però, en general, no tan com podria semblar d'entrada. Molts turistes que van a Barcelona també ens acaben visitant. L'estudi que fa uns mesos va presentar la Universitat de Girona constatava que l'aeroport tenia una influència a l'hora d'atreure visitants, sobretot a la ciutat de Girona, però no tant a la Costa Brava, que és una marca turística molt potent.

Fa uns mesos va anunciar que Spanair assumiria el vol Girona-Madrid si no hi havia cap altra companyia que el realitzés. Què ha passat?

Vaig fer aquell anunci després de parlar amb Ferran Soriano, president de Spanair. Es va comprometre amb mi, i no ha complert. Les darreres informacions que tinc són que la companyia prendrà una decisió en uns quinze dies, abans d'acabar el mes, sigui per bé o per mal.

Creu que en un futur Ryanair tornarà a guanyar activitat a Girona?

No ho sé. Fa poc, quan Michael O'Leary va dir que no sabia res de la Generalitat, no deia tota la veritat. Em consta que hi havia convocada una reunió d'alt nivell per parlar del tema. Però tots sabem com és i quina és la seva estratègia de declaracions. Ell sempre pressiona. Ho ha fet a Girona, a Barcelona i, fins i tot, a nivell de govern espanyol. Recorda que va amenaçar de deixar Espanya si no li treien les multes que havien posat a l'aerolína.

Però tornarem a veure més avions i passatgers a l'aeroport?

En aquest sentit vull ser prudent. Les coses canvien molt de pressa. Hem de seguir treballant i parlant, amb Ryanair i també amb altres companyies. Wizzair, per exemple, ha començat fa poc a fer la ruta Girona-Kiev amb un gran èxit. Per a Girona, tenir vols amb els països de l'Est és molt important. És un mercat en el qual Ryanair no és present ni hi serà. Hem de lluitar i treballar per aconseguir un vol directe amb Moscou. Seria importantíssim. Cada vegada hi ha més turistes russos, sobretot a la Costa Brava sud, i tenir un vol a Rússia seria molt positiu.

A banda del turisme, amb Rússia cada vegada hi ha més contactes comercials.

És una de les grans economies emergents del món. Dels països BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) és el que ens queda més a prop, i són molts els exportadors gironins que hi estan obrint mercat.

Seguim amb l'aeroport. La Cambra va batallar durant anys per aconseguir un Punt d'Inspecció Fronterera (PIF) a l'aeroport, però un cop s'ha tingut no ha funcionat?

El PIF és una assignatura pendent. Quan vam sol·licitar-lo hi havia una necessitat. El de l'aeroport de Barcelona no funcionava i molts operadors insistien a tenir-ne un a Girona. Les circumstàncies eren favorables. Però ha coincidit la posada en marxa del PIF a Girona, amb una crisi econòmica molt dura i amb el fet que a Barcelona s'han posat les piles. Atraure clients en aquest moment és complicat. Però nosaltres seguim treballant i no perdem l'esperança. El que intentem, més enllà de la importació de productes peribles, que és pel que feia falta el PIF, és obrir mercats de càrrega.

Li va saber greu que el subdelegat del Govern culpés l'empresariat gironí d'haver forçat una inversió de l'Estat que no era necessària?

A mi, personalment, em va saber molt de greu. Tot i que té part de raó, això no vol dir que quan ho vam demanar no existís una demanda real. Hem de treballar per dotar l'aeroport de la infraestructura necessària per acollir vols de càrrega. Quan això existeixi, estic convençut que el PIF pot funcionar.

Des de la Cambra i les institucions gironines segueixen reivindicant la gestió de l'aeroport. S'està avançant d'aguna manera?

El traspàs és un tema vital per al futur de l'aeroport. Hi treballem intensament, tot i que ara, amb la precampanya electoral, és molt difícil. Difícilment s'avançarà en aquesta qüestió abans de les eleccions, però ho hem d'intentar. L'aeroport de Girona és un cas especial dins el sistema d'Aena. No oblidem que, en el seu moment, els hotelers gironins van pagar part d'aquesta instal·lació. Això s'ha de tenir en compte d'alguna manera.

L'actual normativa de comerç imepedeix que Ikea obri un centre a Salt o Fornells frenant una inversió econòmica importantíssima. Què en pensa?

És un tema complicat. Un centre d'aquestes característiques pot ser interessant, sobretot des del punt de vista de l'ocupació, perquè generaria uns 400 llocs de treball. D'altra banda, caldria veure els efectes que la seva implantació tindria sobre el comerç del moble de les comarques gironines. Caldria fer una anàlisi profunda per valorar-ho. En qualsevol cas, la normativa és la que és i no ho permet. També m'ha arribat que a Ikea li podria interessar més ubicar-se cap a Figueres, on podria atraure clientela de Perpinyà. Veurem què passa.