Potenciar els convenis d'empresa o els convenis col·lectius? Aquest és un dels principals esculls que allunyen les posicions de la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT en la negociació que mantenen des de fa mesos per tirar endavant la reforma laboral que vol impulsar el Govern espanyol del PP per reactivar l'economia. Una reforma laboral que, entre d'altres qüestions, posa en el punt de mira l'actual model de negociació col·lectiva que des fa 30 anys regeix les relacions laborals a l'Estat espanyol. La patronal defensa la supremacia dels acords puntuals a les empreses, mentre que els sindicats volen que sigui el conveni col·lectiu del sector el que segueixi establint unes "regles de joc" comunes.
El professor Jordi García, catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la UB, és del parer que el problema de l'actual model de negociació col·lectiva a Espanya no és tant la norma en si, sinó "la seva aplicació pràctica" i sobretot, l'actual situació econòmica, ja que "els canvis que es plantegen ara fa molt de temps que es podien haver aplicat".
Convenis propis o de sector
Actualment cada empresa pot tenir o no un pacte o conveni propi, que parteix de les normes que s'estableixen en un conveni marc més ampli, ja sigui provincial o sectorial. En cas de no tenir cap conveni propi, com moltes petites i mitjanes empreses, aquestes apliquen les condicions laborals que es recullen als convenis col·lectius del sector.
És en aquest punt on hi ha una de les principals divergències ?entre els agents socials i econòmics en la negociació de la reforma laboral. La patronal aposta per donar prioritat als convenis d'empresa, per tal que els empresaris passin a tenir més poder i puguin prendre decisions sobre les condicions laborals al marge dels convenis sectorials o provincials. Proposen una rebaixa del caràcter obligatori que tenen ara els convenis sectorials, cosa que a la pràctica suposaria una pèrdua de poder dels representants sindicals.
Per contra, els sindicats reclamen justament tot el contrari: que els convenis sectorials continuïn ?establint un marc comú en les ?relacions laborals de les empreses, on s'estableixin unes regles del joc amb uns mínims salarials, d'horaris o acomiadaments que els ?empresaris no es puguin saltar. I uns convenis sectorials que ?estableixin també l'estructura de negociació entre totes dues parts.
El catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la UB apunta que una de les solucions que podria salvar la gran distància entre ?patronal i sindicats en aquest punt podria ser que els convenis ?d'empresa tinguessin la màxima eficàcia en aquelles organitzacions que en tenen "perquè s'han ?negociat entre empresaris i ?sindicats" i per tant, a priori, les dues parts han consensuat posicions.
Per altra banda, en el cas de les pimes, que sigui el conveni ?sectorial el que reguli les relacions laborals. Segons el citat professor, aquesta primacia dels convenis propis a les empreses no ha de tenir una relació directa amb nivells salarials inferiors, com argumenten els sindicats, perquè els representants dels treballadors "s'hauran preocupat de negociar un bon salari".
