El segrest el gener passat de 29 treballadors xinesos al Sudan ha posat d'actualitat la presència del gegant asiàtic a l'Àfrica. Pequín va treballar amb cautela en un context delicat perquè els treballadors de l'empresa estatal xinesa Synohidro quedessin lliures una setmana després. Els captors pertanyien al Moviment Popular per a l'Alliberament del Sudan-Nord (MPLS- N), la branca septentrional del partit que governa el fronterer Sudan del Sud. I és que el conflicte petrolier entre Khartum i el nou estat escindit del Sudan és a la base de l'incident.
La majoria de països africans han aixecat bona part de les seves noves infraestructures amb capital o empreses del gegant asiàtic. N'hi ha prou de desplaçar-se pel continent per observar la presència xinesa en noves carreteres i ferrocarrils, així com els 55.000 habitatges construïts en un any a Algèria; els nous edificis oficials, des del Ministeri d'Exteriors a la seu de la nova televisió de la República del Congo, a Brazzaville. Tot això sense comptar amb la compra de milers i milers d'hectàrees de cultius i per a l'explotació fustaire, a Zàmbia, Zimbabwe o el mateix Congo.
A més, els productes xinesos, més barats que els occidentals, troben un important mercat a l'Àfrica.
El comerç de la Xina amb el continent negre s'ha multiplicat per cinquanta entre 1980 i 2006, Ara hi ha ja unes 900 de les seves empreses en territori africà. I el 2007, va superar França com a segon soci comercial del continent.
El president xinès, Hu Jintao, no ha parat de viatjar pel continent en els darrers anys i hi ha promès grans inversions. El seu últim cop d'efecte va ser pagar la construcció de l'edifici de la seu de la Unió Africana (UA), inaugurat els passats 27 a 29 de gener a Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, durant la cimera de l'organisme interafricà i el cost del qual ha superat els 154 milions d'euros. En la inauguració va assistir Jia Qinglin, un dels nou membres del Politburó del Partit Comunista Xinès (PCX), qui va anunciar a més el lliurament de 72 milions d'euros a la UA en els propers tres anys per portar a terme projectes bilaterals.
Buscant matèries primeres
Amb tot, a la Xina el que de veritat li interessen són les matèries primeres africanes, que necessiten per seguir amb el seu important desenvolupament econòmic. Segons el ministeri xinès de Comerç, el volum d'intercanvis entre la Xina i l'Àfrica va arribar als 122.200 milions de dòlars en els primers nou mesos de 2011, amb un creixement anual del 30%.
El colós asiàtic importa el 60% del petroli sudanès i posseeix el 40% de les accions de Petrodar i de Greater Nile Petroleum Operating Co, les dues principals empreses del sector en aquest país, segons l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials. En aquesta regió, Pequín intenta jugar un paper mediador de primer ordre entre Khartum i Juba, la capital del Sudan del Sud, on es localitzen els principals jaciments de cru de la zona. No obstant això, els sud-sudanesos necessiten els oleoductes del Sudan i les seves refineries per poder vendre el seu "or negre" i Khartum cobra un peatge molt alt: 32 dòlars per barril. I aquí és on els experts xinesos busquen arribar a acords estables que satisfacin les parts i allunyar el negatiu fantasma de la guerra.
La presència de la Xina a l'Àfrica ja no passa desapercebuda per als serveis d'intel·ligència europeus, antigues potències colonials, i dels EUA. Els projectes ideats per enginyers xinesos tenen una gran acollida en un continent amb infraestructures sovint lamentables. Un exemple el vam trobar a la capital de Kenya, Nairobi. Allà, un arc aixecat a la renovada carretera a l'aeroport internacional Jomo Kenyatta, ara sense sotracs, simbolitza des de ?l'any passat l'amistat amb Pequín. Una altra firma, la China Roads & Bridge Corp. construeix des de 2008 un modern ferrocarril que unirà el port de Mombasa, a Kenya, i la capital d'Uganda, Kampala, en una operació en la qual han intervingut també els governs de Tanzània i Ruanda. A la República del Congo, on Pequín s'ha assegurat drets d'extracció dels rics jaciments petrolífers mitjançant la concessió de crèdits milionaris, també es construeixen carreteres i ferrocarrils.
Nigèria es resisteix
Altres casos significatius són els del Sudan, Angola i Nigèria, importants productors de cru, on la Xina busca garantir-se un subministrament energètic estable i més barat que les fonts tradicionals del Pròxim Orient. Més amb l'amenaça d'un conflicte armat entre els EUA i l'Iran, el seu principal subministrador de petroli amb una quota del 20% del consum xinès. Només Nigèria -cinquè proveïdor de petroli dels EUA- es resisteix a generalitzar la penetració xinesa en la seva economia.
