El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va demanar ahir a Espanya i altres països que apliquin reformes "ambicioses" per recuperar-se, sense obviar l'austeritat fiscal, a la qual caldria donar suport retallant despesa corrent més que apujant impostos o reduint la inversió.
Aquestes dues últimes opcions són les més fàcils d'adoptar per a països que es troben en una "situació d'emergència", va explicar Draghi, encara que va instar a corregir-les a mitjà termini i a buscar fórmules per incentivar l'activitat del sector privat.
Malgrat aquestes recomanacions, el president del BCE va elogiar les mesures preses pel Govern de Mariano Rajoy i els esforços "molt significatius" fets en un temps "brevíssim".
A més, mentre es decideix la fórmula perquè els bancs puguin treure dels seus balanços els actius immobiliaris problemàtics, Draghi espera que l'Executiu sàpiga trobar una solució perquè els mercats tornin a confiar en el sector.
També espera que el Govern sigui capaç d'aconseguir l'ajust fiscal necessari i que, segons el parer de Draghi, és clau perquè l'economia surti de la recessió.
El progrés fiscal no només a Espanya, sinó també a Itàlia, està sent substancial i, segons que va explicar Draghi, s'està valorant "insuficientment".
En la roda de premsa posterior al consell de govern del BCE, celebrat a Barcelona, Draghi va tornar a reconèixer que la Unió Europea requereix un pacte de creixement, però això no és contradictori amb la disciplina fiscal.
Perquè una economia creixi de forma sostenible, ha de basar-se en l'estabilitat pressupostària, va assegurar.
Per això la clau seran les reformes econòmiques que emprenguin els països i que aquestes siguin les "correctes" per encertar i minimitzar la "ràbia" que senten alguns col·lectius com els joves aturats, i que Draghi va dir entendre perfectament.
Sense estímuls
El president del BCE va advertir en la seva intervenció que no hi haurà estímuls en el curt termini per part del Banc Central. El dubte segueix sent si hi haurà noves injeccions de liquiditat, després que Draghi elogiés que aquesta mesura va evitar un crisi creditícia i espera que impulsi el crèdit quan la demanda es reactivi.
Tampoc va aclarir si l'organisme tornarà a comprar deute sobirà després de més de set setmanes sense fer-ho, ja que només va assegurar que el programa es manté a l'hora que va insistir que "no és etern".
La idea en què sí que va posar èmfasi és que el creixement econòmic ha de tornar a guanyar protagonisme a la Unió Europea i per això fan falta més reformes estructurals en diversos països, per exemple, per guanyar competència.
Però Draghi també va reclamar "més flexibilitat, mobilitat i augmentar la igualtat" en el mercat de treball.
Es tracta que, amb una disciplina comuna a tots els països de la Unió Europea, s'apliquin mesures "amb convicció i fermesa", va afegir.
A més, va deixar caure que un altre àmbit de reformes podria passar per augmentar les accions del Banc Europeu d'Inversions (BEI) o redirigir els fons de la Unió Europea a zones de menors rendes.
Segons que va resumir Draghi, consisteix que a tots els països de la Unió Europea analitzin on veuen l'euro d'aquí a deu anys per actuar en conseqüència.
De moment, l'organisme segueix esperant una recuperació gradual de l'economia a la zona de l'euro al llarg de l'any, ja que encara que persisteixin les incerteses, la recuperació mundial segueix el seu curs.
Tot i això, va admetre que els ajustos econòmics, units a les "elevades taxes de desocupació", seguiran frenant el dinamisme de creixement d'alguns països.
Tipus d'interès
El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir un mes més els tipus d'interès de la zona euro en el seu mínim històric de l'1%, segons que va informar la institució presidida per Mario Draghi.
D'aquesta manera, el banc central compleix amb les previsions dels analistes, que no esperaven canvis en la política monetària de la institució a la reunió d'aquest mes de maig, i els qui consideren que la situació de l'economia espanyola serà un dels temes més importants a tractar.
El Producte Interior Brut (PIB) de la zona euro va experimentar en el quart trimestre de 2011 una contracció de tres dècimes respecte als tres mesos anteriors, quan amb prou feines va créixer un 0,1%, segons les dades publicades per Eurostat. Així mateix, l'oficina europea d'estadística va informar dilluns que la inflació de la zona euro va experimentar l'abril una pujada anualitzada del 2,6%, enfront de l'increment del 2,7% registrat el mes anterior.
