Nova jornada negra a la Borsa espanyola. Després d'unes hores de calma, el fracàs dels partits grecs per formar Govern va tenyir l'Ibex 35 de vermell i va disparar la prima de risc fins a nous màxims històrics. L'Ibex 35 va caure un 1,6% i es va quedar a set dècimes de perdre la cota dels 6.700 enters i va marcar així el nivell més baix des de mitjan 2003.

El selectiu espanyol començava la jornada amb un rebot de l'1 per cent aferrat a les dades sobre el bon ritme de l'economia alemanya durant el primer trimestre, que va permetre a la UE esquivar la recessió.

No obstant això, al migdia l'índex virava al vermell davant la nova convocatòria d'eleccions al país hel·lè, que es va veure incapacitat per formar Executiu, fet que reforça la tesi de la seva possible sortida de l'euro.

Amb aquest teló de fons, l'Ibex ha patit fins a última hora de la tarda per salvar els 6.700 punts i la prima de risc d'Espanya va tornar a marcar el seu màxim històric al tancament dels mercats en escalar als 489 punts bàsics.

Malgrat que el Govern espa?nyol ha rebut el suport de l'Ecofin al nou pla de provisionament per a la banca, el sector financer espanyol segueix enfonsat en "números vermells" una jornada més a l'espera de l'auditoria externa que es portarà a terme el mes de juny vinent i en la qual el Banc Central Europeu ( BCE) ja ha confirmat la seva participació.

Aquesta vegada va ser CaixaBank el banc més castigat pels inversors, amb un descens del 2,7%, seguit de Santander, BBVA i Popular, que van caure entorn del 2,5%.

Bankia (-1,27%) va donar la sorpresa de la jornada i va ser el valor financer els títols del qual van patir menys, després que les seves accions cotitzin des de dilluns a la meitat del preu de la seva sortida a Borsa.

Milà va ser la plaça europea que més va patir l'anunci de les noves eleccions gregues, amb una caiguda del 2,6% i amb la prima de risc en 455 punts bàsics. Frankfurt (-0,8%), París (-0,6 per cent) i Londres (-0,5%) van contenir les seves pèrdues.

Al mercat de divises, l'euro segueix perdent posicions respecte al dòlar i el canvi entre les dues divises ha quedat establert en 1,275 unitats al tancament dels mercats al Vell Continent.

Motor alemany

L'economia europea es va salvar de la recessió en el primer trimestre de 2012 gràcies al repunt de la locomotora alemanya, que va permetre compensar les dades negatives d'altres grans països com França, Itàlia, Espanya i Regne Unit.

Després de les caigudes del 0,3 per cent en els últims tres mesos de 2011, el Producte Interior Brut (PIB) de la zona euro i del conjunt de la Unió Europea es va mantenir estable en el primer trimestre d'aquest any, segons les primeres dades d'Eurostat.

Europa esquiva in extremis la recessió per la sorprenent recuperació d'Alemanya, que va créixer un 0,5 % només tres mesos després d'haver registrat la seva primera contracció des de 2009.

"L'economia alemanya ha superat la fase de debilitat conjuntural de l'hivern. Després d'un lleuger retrocés en l'últim trimestre de 2011 l'activitat econòmica ha tornat a prendre impuls", va dir a Berlín el ministre alemany d'Economia, Philipp Rössler, al comentar les xifres.

Rössler va assegurar a més que, malgrat els riscos que existeixen a Europa, l'economia alemanya segueix gaudint de bona salut i va ressaltar el fet que l'ocupació segueix creixent.

La pujada de l'economia germànica, propulsada pel comerç exterior i la demanda interna, contrasta amb el creixement nul de França i amb la confirmació de la recessió a Espanya (on el PIB encadena una segona caiguda trimestral del 0,3 %) i, sobretot, a Itàlia. L'economia italiana registra ja tres trimestres consecutius en xifres negatives i, a més, cada vegada pitjors: un -0,2 % en el tercer trimestre de 2011, un -0,7 % en el quart i un -0,8 % en el primer de 2012.

La zona euro, amb l'excepció alemanya, segueix patint els efectes de la crisi, fins i tot en països que durant molt temps van semblar fora de perill, cas d'Holanda, que continua en recessió amb una caiguda del 0,2 % del PIB.

Segueixen també en recessió Portugal (-0,1 %) i Xipre (-0,3 %) i, encara que l'oficina d'estadística comunitària no té dades disponibles per a ells, previsiblement també hi estan Grècia i Irlanda.