El Ripollès és la tercera comarca de tot Catalunya amb un renda disponible per habitant més elevada de Catalunya, amb 19.100 euros. Només la Vall d'Aran (20.300 €) i el Pallars Jussà (19.300 €) tenen una renda per habitant superior. Són dades corresponents a l'any 2009 difoses ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que situen la Selva com a comaca gironina amb un nivell de renda més baix. D'entre els municipis de la demarcació de més de 5.000 habitants, els més rics són Girona, i Llançà, que són els únics que compten amb una renda disponible per habitant superior als 19.000 euros. A l'extrem contrari trobem Salt (12.800 euros), que és el segon gran municipi de tot Catalunya amb la renda més baixa després de Badia.

El nivell de renda per habitant va augmentar a tots els territoris de Catalunya, excepte a deu comarques, l'any 2009, abans que s'aguditzés la crisi econòmica. Així, el Priorat, el Ripollès i la Ribera d'Ebre són les comarques on es va registrar un augment més elevat del nivell de renda per habitant, al voltant del 5% respecte al 2008, mentre que a ?l'altre extrem, hi ha deu comarques, encapçalada per la Vall d'Aran (-1,7%), que tot i així encara és la comarca amb un nivell de renda més alt, amb 20.300 euros per habitant, un 16,2% que la mitjana catalana, que és de 17.400 euros.

Per darrera la Val d'Aran, hi ha el Pallars Jussà, amb 19.300 euros i el Ripollès, amb 19.100, totes dues amb una renda un 10% per sobre de la mitjana. Per la seva banda, l'Anoia és la comarca amb menys nivell de renda, amb 15.800 euros per habitant, i se situa un 10% per sota de la mitjana catalana.

L'anàlisi per municipis determina que Matadepera és, amb 30.700 euros per habitant, el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 76% superior a la mitjana catalana; seguit d'Alella, amb 26.900 euros, Teià, amb 26.500 euros i Cabrils, amb 26.400 euros.

Cap municipi gironí forma part dels deu amb major renda, però n'hi ha tres (Salt, Castelló d'Empúries i Maçanet de la Selva) que estan entre els 10 de menor renda per habitant de Catalunya.

L'inici de la crisi també va provocar que les prestacions socials guanyessin pes com a component de la renda, un 18% del total a Catalunya, tot i que en alguns municipis superen el 30%.