L'encara president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, que després de vuit anys en el càrrec plegarà aquest gener, va reivindicar ahir un salari mínim interprofessional comú per a tota la zona euro. En una compareixença al Parlament Europeu, Juncker va reclamar més solidaritat per evitar que la crisi "faci desaparèixer la dimensió social de la UE". "Si no volem perdre el suport de les classes treballadores hem d'atendre la reivindicació essencial de fixar un salari mínim interprofessional per llei a tots els països de la zona euro", va advertir el luxemburguès, que el 21 de gener cedirà la presidència de l'Eurogrup, molt probablement, a l'holandès Jeroen Dijsselbloem.

En el seu comiat, també va fer una recomanació al seu successor: "Que parli amb determinació però que abans que res escolti, que escolti sobretot el Sud, perquè el contrari serà un desastre", va alertar en roda de premsa. En la seva última intervenció davant els eurodiputats, Juncker es va mostrar crític amb la "confrontació Nord i Sud" dins de la Unió Europea (UE) i va fer una crida que els països s'escoltessin més.

Juncker va lamentar davant dels eurodiputats de la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris de l'Eurocambra que "la dimensió social" europea "és el fill bastard" de l'euro. "Ens havien promès que la moneda comuna tindria l'avantatge que ajustaria a l'alça les prestacions socials", és a dir que els socis del sud i de l'est del club es posarien al mateix nivell que els del nord. Però en comptes d'això, "ha augmentat la tragèdia de l'atur", va criticar el també ministre de Luxemburg, alineant-se ara amb les tesis de l'FMI que la sobredosi d'austeritat està matant el malalt.

20 dels 27 socis de la UE ja tenen salaris mínims, tot i que molt diferents: el de Luxemburg, per exemple, de 1.801,49 euros al mes, multiplica per tretze el de Bulgària, de només 138,05 euros. A les principals economies europees, com França o el Regne Unit, o també Irlanda, Holanda i Bèlgica, es cobra un mínim d'entre 1.201 i 1.461,85 euros mensuals, segons l'últim informe de l'oficina estadística Eurostat, amb dades del 2012. Espanya es troba lluny d'aquest primer grup i al mateix nivell que Grècia o Malta, amb un salari mínim que també és molt inferior als 971,22 euros mensuals que es paguen als Estats Units.

Però els treballadors de l'Est són els menys protegits i només se'ls garanteix entre 161,91 euros al mes a Romania i 310,23 a la República Txeca, per exemple. Aquesta diferència, abismal, no es correspon amb el cost de la vida: el lloguer o els preus dels supermercats a Sofia no són tretze cops més barats que a Luxemburg, ni a Dublín deu vegades més cars que a Bucarest. Holanda va ser el primer Estat europeu que va introduir el salari mínim, el 1969 -tot i que els menors de 23 anys no se'n poden beneficiar-, seguit de França i de Luxemburg, que ho van fer el 1970 i el 1973, respectivament. A Turquia existeix des del 1936 i als Estats Units des del 1938. A Irlanda només funciona des del 2000, tot i que és el segon més alt de la UE: 1.461,85 euros (una retribució mínima que està fixada per hores, com als Estats Units).

Juncker demana "més mesures de solidaritat social", així com establir "un sistema per premiar tots aquells països que estan complint amb els esforços que se'ls exigeixen a Brussel·les".