No només hi va haver suposades irregularitats en el pagament de comissions o en la disposició de fons sense control per a la compra de diferents hotels i terrenys a Mèxic, la República Dominicana o Tenerife; l'estructura del grup Valfensal estava dissenyada des d'un principi per eludir l'acció del fisc espanyol i defraudar milions d'euros. Així, almenys, ho assegura el jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez en l'acte en el qual va ordenar dijous la detenció de l'exdirector de la CAM Roberto López Abad, dels seus subordinats Daniel Gil i César Véliz, i dels empresaris de Benidorm Juan Ferri i José Baldó, propietaris del 70 % del citat grup -l'altre 30 % era el que corresponia a la caixa- a través de la seva firma Mar Confort.

Segons l'esmentat document, per evitar el pagament d'impostos, el que van fer els responsables de Valfensal va ser adquirir dues societats pantalla establertes als països Baixos -Bencos Holding- i la seva antiga colònia de Curaçao -Jacksonport Corporation- per canalitzar cap a aquest últim país el gruix dels ingressos que obtingués el grup amb la gestió dels seus hotels al Carib i beneficiar-se així de la seva baixa fiscalitat. De fet, les conegudes anteriorment com Antilles Neerlandeses formaven part de la llista de paradisos fiscals fins fa tan sols dos anys. Gómez Bermúdez sosté que Ferri i Baldó van informar en tot moment els exdirectius de la caixa de la seva intenció d'"adquirir una societat domiciliada en un paradís fiscal" i que "ni Roberto López ni Daniel Gil van tenir-hi cap inconvenient".

Per defensar la legalitat dels seus plans i vèncer els possibles inconvenients dels òrgans de control de la CAM, es va encarregar el disseny de tota l'estructura societària al despatx d'advocats Garrigues, on l'associat Jaime Escrivá va declarar dijous per aquests fets a la comandància d'Alacant. Segons el jutge, l'assessor fiscal del citat despatx que va realitzar el projecte era "conscient" que la societat establerta a Curaçao "podia ser una mera cobertura" i, malgrat tot, no va dubtar a elaborar "dos informes jurídics defensant la seva legalitat". Van ser aquests documents els que després López Abad utilitzaria per superar les reticències a la caixa encara que, com recorda l'acte, en realitat l'exdirector general, Daniel Gil, i César Véliz monopolitzaven la informació sobre el grup i imposaven sempre el seu criteri. De fet, la querella presentada pels administradors del Frob assenyala que aquests executius van crear una "zona de gestió opaca" al marge de la resta de l'estructura de l'entitat. Gràcies a això, segons el jutge, Ferri i Baldó van obtenir sense problemes i a través de Valfensal tots els diners que van necessitar per realitzar les seves inversions al Carib.

Els socis van voler donar-li a la societat que havien creat a les Antilles Neerlandeses la major aparença de legalitat possible per la qual cosa van contractar els serveis del bufet antillà CMS Trust, que va proporcionar "la cobertura necessària" -telèfons, lloguer d'oficines, empleats- "amb el fi d'ocultar que era una societat instrumental". I va funcionar: durant els següents nou anys es van atribuir a aquesta societat tots els ingressos generats pels hotels del grup, que, segons les dades de la intervenció General de l'administració de l'estat, van ascendir a més de 333 milions de dòlars, uns 247 milions d'euros.

Igualment, i segons la mateixa font, només els últims cinc anys -el possible delicte fiscal d'anys anteriors ja hauria prescrit- els beneficis de Jacksonport sumarien gairebé 43 milions de dòlars (31 milions d'euros), als quals caldria sumar altres 7 milions de dòlars (5,2 milions d'euros) que s'haurien carregat com a despeses de la mercantil per l'adquisició d'una parcel·la a República Dominicana, encara que en realitat no tenen res a veure amb la suposada activitat comercialitzadora de les places hoteleres que desenvolupava l'empresa.

Per tot això, la intervenció de l'estat conclou que, si resulta provada que la gestió i el control efectiu de Jacksonport es realitzava des d'Espanya i no des de les Antilles, "estariem davant un delicte fiscal de certa rellevància", ja que no s'hauria tributat allò legalment establert per aquestes quantitats. Per maximitzar els beneficis de la seva estratègia, Valfensal, la matriu del grup, mai va declarar guanys ni va repartir dividends.

L'estratègia va canviar a partir de 2010, amb l'arribada de la crisi i "aprofitant la difícil situació en la qual es trobava la CAM", segons defensa Gómez Bermúdez. Va ser llavors quan Valfensal va subs?criure un acord amb la firma Seabrezee pel qual aquesta última s'encarregaria de la gestió dels hotels del grup: el Sandos Caracol i el Sandos Playacar, a la Riviera Maya, Le Meridien a Cancún i l'Eco Resort San Blas a Tenerife. Es tracta d'una societat propietat de Juan Ferri i José Baldó a través de diverses firmes interposades i en la qual no participa la CAM per la qual cosa, en realitat, diu el jutge, el que es va fer va ser permetre que els empresaris transferissin a una de les seves societats els recursos del grup sense que la caixa obtingués una compensació semblant.