Els preus es van incrementar al desembre dues dècimes en relació amb el mes anterior a les comarques de Girona, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espa?nyol. Amb aquest comportament, la taxa d'inflació anual va quedar fixada l'últim mes de l'any a Girona en el 0,2%, una taxa idèntica a la registrada el novembre, sempre segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta taxa del 0,2% és la més baixa que s'ha registrat un mes de desembre a les comarques gironines si s'observa la projecció històrica d'aquest institut que per demarcacions provincials es remunta fins al 1994.

Entre els capitols més inflacionistes l'any passat a Girona destaquen el tabac (6,7%), els mobles (6,6%), els articles d'ús personal (4,3%) o les begudes alcohòliques (2,2%). A l'extrem contrari, els que més baixen de preu en termes anuals són els equipaments i suports audiovisuals (-10%), els medicaments i productes farmacèutisc (-9,6%) i les comunicacions (-6,5%).

A Catalunya, la inflació anual també va ser del 0,2%, una dècima menys que en el conjunt de l'Estat, on l'IPC va tancar l'any amb la taxa més baixa des de 1961, el primer de la sèrie històrica de l'INE.

Una enconomia dèbil?

Una taxa d'inflació baixa implica aspectes positius, com beneficiar el ciutadà en època de salaris baixos, i altres de negatius, al mostrar que l'economia continua feble, segons els experts.

Tenint en compte els preus actuals del petroli, els experts de Funcas preveuen que la inflació tanqui l'any 2014 a l'entorn del 0,7%.

Pèrdua de poder adquisitiu

Els sindicats CCOO i UGT van denunciar que la pèrdua de poder adquisitiu de salaris, xifrada en un 1,3%, pensions i prestacions, ha augmentat la pobresa i la desigualtat, a la vegada que allunya la sortida de la crisi. Segons la UGT, l'IPC dels mileuristes -pondera més els productes de primera necessitat- s'ha situat 1,7 dècimes per damunt de l'IPC oficial. CCOO va denunciar també que la devaluació interna del país es fa amb baixades salarials i destrucció d'ocupació sense que disminueixin els beneficis empresarials, ni els sous dels grans directius, ni contribueixin fiscalment les grans fortunes i patrimonis. En aquest sentit va reivindicar la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania perquè els que no tenen recursos no caiguin en la pobresa i l'exclusió social.

De la seva banda, Pimec va valorar l'evolució dels preus com el reflex del poc dinamisme de l'economia i va lamentar que la moderació en els preus no estigui acompanyada també per una moderació en els preus regulats dels serveis bàsics, com la llum, l'aigua, els peatges o el transport públic.