L'atur entre els joves amb educació superior ha crescut un 30% des del 2007, segons publica aquest dijous el Banc Central Europeu en el seu butlletí mensual. L'organisme presidit per l'italià Mario Draghi alerta també de la xifra creixent de menors de 24 anys que, tot i estar parats, no es comptabilitzen als registres de l'atur. Es tracta d'aquells joves que, davant un mercat laboral debilitat i sense perspectives de poder trobar feina, continuen formant-se o retornen als estudis esperant millors oportunitats. A Espanya, la xifra d'aquests joves ha crescut 10 punts des del 2007, només superada per Irlanda.
La taxa d'atur juvenil a Europa s'ha incrementat un 9% durant els darrers sis anys, coincidint amb la crisi financera, i se situa al 24% el 2013. El BCE alerta, però, de les disparitats entre els països de la zona euro.
Mentre que a Alemanya es rebaixa la xifra de joves d'entre 15 i 24 anys sense feina, als països sota la pressió dels mercats, la taxa es dispara. Espanya i Grècia encapçalen el rànquing del major atur juvenil a Europa, del 60% i 50%, respectivament, segons les dades del BCE. Unes xifres que l'organisme comunitari qualifica de "dramàtiques".
En el seu butlletí, l'organisme monetari recorda que per als països perifèrics l'atur juvenil no és un fenomen nou -ja es donava abans de l'esclat de la crisi-, però que ara és especialment preocupant. Per fer front a una "persistent i elevada" taxa d'inactivitat juvenil, el BCE emplaça els diferents estats a emprendre "mesures estructurals".
La institució financera explica que, mentre que a la majoria d'estats membres hi ha una correlació entre la baixa formació i l'atur juvenil, a Espanya tenir estudis universitaris no es cap garantia. El percentatge de joves amb educació superior sense feina també s'ha incrementat, un 30% des de l'any 2007. Així mateix, el BCE vincula la davallada a nivell estatal en el nombre de feines del sector de la construcció amb l'alta xifra d'atur juvenil.
Efecte de l'energia en la inflació
L'informe del BCE també analitza el descens de la taxa d'inflació a l'Eurozona, que el passat mes de gener va ser més fort del que s'esperava -va situar-se al 0,7%, després del 0,8% del desembre-. L'organisme monetari sosté que aquesta desinflació es deu a l'evolució dels preus de l'energia, que van caure un 1,2% al gener i que s'havien mantingut estables el desembre.
Basant-se en els "preus actuals i els futurs sobre l'energia", el BCE preveu que les taxes d'inflació interanual puguin mantenir-se en xifres similars a les actuals durant els propers mesos. El mandat del BCE es mantenir la inflació igual o per sota del 2%, però els nivells actuals preocupen a Draghi, que el novembre va abaixar els tipus per mirar de controlar-los.
Previsions
Els experts consultats pel Banc Central Europeu rebaixen, a més, el seu pronòstic d'inflació a Europa per a 2014 i 2015. Preveuen una taxa de l'augment generalitzat i sostingut dels preus de l'1,1% per aquest any i de l'1,4% el proper, el que equival a quatre i dues dècimes menys de la seva última estimació, feta al novembre.
Aquest grup d'analistes també ha fet públic el seu pronòstic de creixement per a l'eurozona: el PIB s'incrementarà un 1% al 2014, i un 1,5% al 2015. A mig termini, esperen que creixi un 1,7% al 2016 i un 1,8% l'any següent.
