Pelegrí veu en el sector agroalimentari una via per diversificar l'economia gironina

El conseller considera que és un sector sobre “estratègic i fort" i és "un dels grans motors econòmics de Catalunya i una de les millors alternatives de les comarques gironines per diversificar la seva economia” .“Un sector que a Girona representa el 96% del seu territori i gairebé un terç de la seva estructura productiva”, ha argumentat.

Segons el conseller, Girona és una demarcació d’agricultura i ramaderia intensives, d’alta productivitat i competitivitat, molt tecnificada i poc subvencionada que té en el porcí, la fruita i els productes amb Denominació d’Origen (DO) els seus grans puntals. Ara bé, si per alguna cosa destaca la demarcació és per la seva gran indústria agroalimentària, que esdevé la columna vertebral de la indústria gironina; la seva emprenedoria i professionalització; i per la seva gastronomia de fama i reconeixement mundial.

Per al conseller, per consolidar i projectar el futur d’aquesta “molt bona base”, cal conèixer les tendències, els reptes i les oportunitats que aquesta té.

Les tendències

El responsable del Departament d’Agricultura ha explicat que encara estem en un període de crisi econòmica, “segurament ja no en recessió, però sí en el marc d’una crisi”. Per aquest motiu, segons el conseller, cal consolidar les xifres catalanes per fer que aquest procés de recuperació trobi un creixement constant i sostingut al llarg del temps. I prou capaç per esmorteir la desacceleració europea. També cal fixar la prioritat en l’economia, reforçar el discurs econòmic, posar en relleu que la feina feta comença a donar fruits i recordar que l’emprenedoria i l’exportació són claus per a la recuperació.

En aquest context de recuperació, el conseller ha ressaltat que cal tenir molt present que “la tecnologia és motor de canvi i que tot escenari de futur s’ha de pensar en termes de sostenibilitat”. En aquest sentit, el conseller ha volgut fer especial esment als plans de gestió de la Gamba de Palamós, del Lluç de Roses i el de la flota d’arrossegament de Blanes que s’estan impulsant. I de les accions que s’estan duent a terme per tal que el sector del suro faci un pas endavant i guanyi massa crítica. Pelegrí també ha volgut ressaltar la importància de la gestió forestal i de les accions que s’estan duent a terme en aquest àmbit, com ara el Nou pla de Política Forestal i el Pla de dinamització dels aprofitaments forestals, entre altres.

Segons el conseller, una tendència que cada dia té més pes és el canvi que s’ha produït en els hàbits de consum i compra. Els consumidors cada vegada disposen de menys temps i mitjans per dedicar a la compra, però cada vegada estan més informats i busquen productes amb els quals s’hi puguin sentir identificats i que mediambientalment comportin una menor petjada de carboni. Per aquest motiu, ha explicat el conseller, el Departament d’Agricultura va aprovar el gener de 2013 el Decret de venda de proximitat. Actualment, a la demarcació de Girona s’hi han adherit 331 productors i 3 agrupacions de productors. Un altre exemple de canvi de tendència és el projecte “És farina de Girona”, on 22 pagesos gironins conreen en total 310 hectàrees amb el suport i assessorament de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Departament per proveir 80 flequers artesans i elaborar aquest pa específic.

El conseller també ha volgut destacar com a tendències que cal tenir en compte de cara el futur, les relacions entre els agents del sistema alimentari. En aquest sentit, ha parlat del Codi de Bones Pràctiques Comercials que ha impulsat el Departament. Es tracta d’una iniciativa pionera, que ja té 18 adherits i que, a diferència del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) que ha optat per les obligacions i restriccions, és voluntària, pragmàtica i segueix el model aplicat a Europa.

Els reptes

A partir del 2015 començarà a aplicar-se la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), aprovada per la Unió Europea (UE) i per Espanya per al període 2014-2020. L’Estat espanyol ¾ha recordat el conseller¾ ha optat per un manteniment de l’status-quo, i per tant, per perdre l’oportunitat d’adaptar la política a les necessitats territorials, empresarials i del mercat global. Així mateix, ha optat per una “PAC recentralitzada, que envaeix competències exclusives i que configura un sistema molt complex, difícil d’entendre per l’administrat i que perpetua el repartiment injust i incoherent dels fons de l’Estat”.

Malgrat això, “estem compromesos a millorar les partides pressupostàries i a continuar amb la negociació, sobretot en aquells sectors més perjudicats, com ara el ramader”. També estem facilitant la informació al sector per a la gestió de les seves empreses i estem treballant en una aplicació que agrupi, simplifiqui i interactuï amb els perceptors.

Ara bé, per al conseller, la nova PAC també suposa un repte per a les empreses catalanes i un nou enfocament que passa per construir una estratègia empresarial, concentrar recursos empresarials i apostar per l’emprenedoria.

El conseller també ha explicat que la necessitat de l’Administració de donar resposta a problemes cada vegada més complexos “ens porta a ampliar la col·laboració público-privada en altres camps i amb altres fórmules”. Per al conseller aquesta relació està basada en el fet de compartir la responsabilitat, les accions que cal fer, el suport i la informació per aconseguir objectius o beneficis comuns. I té l’avantatge de combinar l’interès públic i la visió general de l’Administració, com també la seva experiència professional; amb la capacitat de gestió, la flexibilitat i el finançament del sector privat. Així, “cal potenciar aquesta fórmula, cal canviar el xip i aconseguir que el teixit empresarial vegi l’Administració com un bon partner”. Com a exemple, ha citat el Pla de Desenvolupament del Litoral, que impulsa potenciar les activitats relacionades amb les activitats nàutiques d’esbarjo.

Entre els reptes que planteja l’escenari actual, el conseller també ha parlat de l’augment de la població mundial i per tant de l’augment, s’estima en un 70%, de la producció d’aliments. Per al conseller, “se’ns planteja un repte tecnològic, ja que haurem d’augmentar la productivitat agrària anualment un 2% i fer-ho amb tecnologies netes, és a dir, sense degradar els recursos bàsics ni la traçabilitat”. Paradoxalment, junt amb aquest repte, també hem de tenir present la problemàtica de la malnutrició mundial i el malbaratament d’aliments.

Finalment, Pelegrí s’ha referit a l’Administració i en aquest sentit ha afirmat que cal aconseguir un major grau de simplificació perquè aquesta sigui un veritable “instrument àgil i eficaç per al sector i pròxim al ciutadà”. També l’Administració té el repte d’aprofitar el potencial de les empreses i els empresaris per crear ocupació, malgrat els problemes de liquiditat i tresoreria que ha d’afrontar.

En aquest sentit, el Departament, per tal de facilitar l’accés al capital i al finançament, ha tirat endavant convenis per garantir operacions de préstec per inversions en línies estratègiques i préstecs de liquiditat. Per exemple, s’ha signat un conveni amb l’Institut Català de Finances i Avalis de 20M€.

El conseller també ha recordat que el Departament col·labora amb altres administracions per donar resposta a les necessitats del sector. Per exemple, s’ha signat un conveni amb la Diputació de Girona per desenvolupar la fase pilot del pla de Foment de la Biomassa Forestal per a l’ús tèrmic a Catalunya o un acord a través del qual la finca Camps i Armet (de la Diputació de Girona) passarà a ser gestionada per l’IRTA.

Les oportunitats

La part final de la conferència del conseller Pelegrí s’ha centrat en les oportunitats que té el sector agroalimentari català per encarar el futur amb èxit.

En aquest sentit, Pelegrí ha apostat per la innovació i la recerca, ja que “avui la innovació és inevitable i és un eix estratègic per avançar cap a la competitivitat”. “Cal que entengueu que la innovació no pot ser un fet puntual, sinó que s’ha d’incorporar a l’estratègia empresarial. Tothom pot innovar, per petits o ajustats que estiguem. La innovació és el futur”.

Quant a la internacionalització, per Pelegrí els processos d’internacionalització comporten una millora dels processos productius, de la qualitat de la producció i de la formació dels treballadors i, en definitiva, una millora contínua i a llarg termini de les empreses. A la demarcació de Girona, les exportacions han crescut un 3% el primer semestre i s’han enfilat fins als 2.210M€. De fet, les vendes gironines a l’exterior han doblat el creixement català (que s’ha situat en l’1,8%) i s’han enfilat molt per damunt de l’estatal (que està en estancament, amb un tímid creixement de només el 0,5%). La província també registra una balança comercial positiva, ja que les importacions s’han mantingut en el darrer any (1.049M€).

“La internacionalització del sector agroalimentari català ha esdevingut una visió estratègica, estructural i de caràcter permanent”. Ara bé, segons el conseller “cal exportar amb una correcta planificació, avaluar la viabilitat, fer una bona anàlisi del mercat on es vol entrar i de la competitivitat del nostre producte i sobretot buscar mercats no saturats i en creixement com ara la Xina i l’Àfrica”. Les empreses gironines ha sabut obrir-se camí cap a nous mercats, sobretot a l’Àsia i a l’Atlàntic, és a dir, a països que representen creixements sostinguts molt bons.

El conseller ha anunciat que el Departament, a través de Prodeca, està preparant un Programa extraordinari de nous mercats per als sectors de la fruita i de la carn, en la campanya octubre 2014-desembre 2015. Entre altres, aquest pla inclourà accions específiques dins dels Pla Xina i Pla Golf Pèrsic, i missions comercials amb Market Research als països convidats al Fòrum Fruita F&B Export.Cat i, prioritàriament, a Golf Pèrsic, Turquia, la Xina i Colòmbia.

En aquest apartat, el conseller ha volgut fer una referència a l’últim veto rus que s’ha produït aquest estiu. Segons Pelegrí, la Unió Europea ha demostrat tenir molt poca mà per fer front a aquesta problemàtica, ja que va donar una resposta insuficient i tardana. Per fer front a aquesta problemàtica, el conseller ha explicat que s’està treballant per aconseguir reduccions de l’IRPF i la Seguretat Social per als sectors i les zones afectades, per l‘obertura de nous mercats per als productes hortofructícoles, tant des del punt de vista comercial com sanitari, i per activar mecanismes financers amb Institut Català de Finances i Avalis (períodes de carència per a la devolució de préstecs d’entre 6 i 1 any; possibilitat de finançar les necessitats de refinançament per les empreses afectades...).

Un altre dels eixos de futur per al sector agroalimentari segons el conseller és exportar el nostre know-how. Per a Pelegrí, l’experiència que Catalunya té en l’àmbit agroalimentari i forestal és un valor diferencial que fa que les nostres empreses i organitzacions siguin estudiades i seguides com a model de referència: “Hem de ser capaços de reforçar el nostre posicionament com a pol de coneixement”.

Finalment, el conseller ha fet esment al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020. El PDR preveu una despesa pública total de 810,4M€, dels quals el Departament d’Agricultura n’aporta el 50%, amb una inversió global de més de 403M€. Pelegrí ha recordat que l’Estat espanyol ha retallat en un 74% la seva aportació al cofinançament d’aquest programa, cosa que demostra que “l’Estat es desentén totalment del desenvolupament rural de Catalunya”.

Malgrat això, des del Departament s’utilitzarà aquesta potent eina per establir polítiques específiques per als joves del món rural que fomentin el seu arrelament i desenvolupament econòmic i social; per fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentari, forestal i a les zones rurals, per estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari, i per promoure accions dirigides a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i a la protecció dels recursos naturals.

Al cor del PDR hi ha el programa Leader, “un veritable motor de l’economia rural de Catalunya”. A Girona, els dos grups Leader que hi ha, l’Associació per al Desenvolupament Integral de la zona nord-oriental de Catalunya i l’Associació per a la gestió del Programa Leader Ripollès Ges-Bisaura, han subvencionat 205 projectes, amb un ajut de 8.512.802 €, que ha generat una inversió de 27.775.852 € i la creació de 158 llocs de treball.

El conseller Pelegrí ha finalitzat la seva conferència fent esment a la Dieta Mediterrània i a la cuina catalana, dos importants baluards que cal tenir en compte i potenciar, ja que la “nostra cuina és i continua sent un motor de canvi, un reflex de la nostra evolució com a país i com a persones”.

“La realitat exigeix eleccions constants a les nostres empreses, decisions orientades al futur. No podem escollir tot el que estem vivint, però sí l’actitud que tenim davant la realitat actual. Per aquest motiu, una actitud basada en l’emprenedoria i en enfortir la innovació, la internacionalització, la interrelació i la incorporació de les tendències i de les dinàmiques del mercat ens permetrà revertir la tendència negativa dels últims anys”. “El futur del sector no està escrit, però és a la vostres mans aprofitar les oportunitats per consolidar-lo a les comarques gironines”, ha conclòs el conseller.