El Govern va aprovar ahir una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 0,5%, que se situa en 648,6 euros mensuals (enfront de 645,3 euros actuals), un augment que el mateix president de l'Executiu, Mariano Rajoy, va qualificar de "modest" i que va ser criticat per oposició i sindicats. En la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres, Rajoy va inicidir que aquesta alça del 0,5% té un major efecte en la capacitat de compra en coincidir amb "una inflació que és igual a zero o negativa". El president va subratllar que havia estat la millor decisió després "d'escoltar tothom" i va subratllar que, a més de la inflació, s'havia tingut en compte que aquest percentatge (0,5%) era també l'augment mitjà pactat en els convenis de 2014 amb els agents socials, així com les condicions generals de l'economia. Rajoy va assegurar que, si els preus baixaven, no tenien per què incrementar molt els sous, ja que d'aquesta manera "es genera més ocupació, més competitivitat i més benestar".

Les crítiques

El lleuger augment del SMI va ser fortament criticat per l'oposició, els sindicats i les associacions d'autònoms. El portaveu socialista d'Ocupació, Rafael Simancas, va presentar ahir al Congrés una proposició no de llei en què reclamava un increment del SMI per al 2015 del 5%, "perquè ajudi a viure amb dignitat als treballadors espanyols i a recuperar el poder adquisitiu perdut durant la crisi". I a mitjà termini, el PSOE demana com a mínim, igual que els sindicats, una pujada de fins al 60% del salari mitjà, que és el que planteja la Carta Social Europea com a objectiu comú.

El secretari executiu federal d'Economia i Ocupació d'Esquerra Unida (IU), José Antonio García Rubio, va considerar que les "injustes i raquítiques" actualitzacions del SMI i de les pensions "són la millor prova que la crisi econòmica es prolonga, tot i la propaganda de l'Executiu, i que els seus pitjors efectes seguiran castigant als treballadors durant tot el 2015". Per a CCOO, el "tímid" augment del SMI confirma que l'Executiu renuncia a millorar els salaris el 2015, i amb ells també els ingressos de Seguretat Social, decisió que qualifica "d'injusta i incoherent" amb l'escenari de recuperació que preconitza el Govern. La proposta de l'Executiu compta amb el rebuig de CCOO i UGT, que plantegen una pujada del 12,5% el 2015 per arribar a 725 euros i d'un 10,2% el 2016 fins a arribar a 800 euros.

Per part dels autònoms, ATA va assenyalar que l'alça era "molt escassa" i que no entenia que, si la base mínima de cotització per als autònoms en 2015 havia pujat un 1%, per què l'SMI no ho feia en un percentatge similar. UPTA va considerar que l'augment del 0,5% suposava mantenir pràcticament una congelació des de 2012 i va afegir que condemnava a la pobresa a bona part de la població laboral. El salari mínim va ser congelat el 2012 i el 2014, mentre que el 2013 va pujar el 0,6%. El SMI es va crear el 1963 i es va mantenir congelat durant els tres anys següents, mentre que a partir de 1967 s'ha anat actualitzant anualment, excepte entre 1976 i 1979, anys en què va pujar dues vegades cada exercici per l'elevada inflació. Amb l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors el 1980, es va establir la seva revisió anual, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives, i des de 1982 el Consell de Ministres sol fixar el SMI per a l'exercici següent en la seva última ?reu?nió de l'any.

Les pensions

El Consell de Ministres també va aprovar el reial decret pel qual s'aprova la revaloració de les pensions un 0,25% el 2015, un increment que percebran, a partir de l'1 de gener, 9,9 milions de pensionistes. El president del Govern, Mariano Rajoy, que va comparèixer davant els mitjans de comunicació després de l'última reunió de l'any del Consell de Ministres, va admetre que es tractava de pujades "modestes" però que tenien efecte en la capacitat de compra respecte a la dada nominal, perquè coincideixen amb una taxa d'inflació igual a zero o negativa.

A més, el Govern espanyol va avançar que el 2015 es dedicaran al pagament de les pensions més de 360 milions d'euros al dia "fins a aconseguir una xifra rècord que s'acostarà a 132.000 milions d'euros". També va dir que el 2014 s'estaven pagant 400.000 pensions més que el 2011 i va recordar que el 54% de la despesa en els pressupostos generals de l'Estat és despesa social. Rajoy va posar èmfasi que les pensions eren una línia vermella en la seva política, cosa que ja havia dit en el seu discurs d'investidura. La pujada del 0,25% és el mínim fixat per la llei de pensions i suposa a la Seguretat Social un cost de 271.830.000 d'euros, el que representa un increment anual del 3%.

Segons va informar el Govern, el 2014 el guany de poder adquisitiu havia estat de 713.380.000 d'euros. El Govern va valorar l'augment del 0,25% davant les variacions anuals negatives de l'IPC de fins a un -0,4% al novembre. D'aquest increment, va informar el Govern, es beneficiaran 9.270.983 pensions contributives, 451.050 pensions no contributives i 183.471 prestacions per fill a càrrec amb minusvalidesa. A més, a partir de l'1 de gener, es fixa el límit màxim de les pensions públiques a 2.560,88 euros mensuals i aquells que vulguin jubilar-se amb el cent per cent de la pensió i no hagin cotitzat 38 anys i mig hauran d'haver complert 65 anys i tres mesos. Això es deu al fet que la reforma de les pensions aprovada el 2013 s'ajusta a la variació de l'esperança de vida que hi hagi cada cinc anys, de manera que es retarda progressivament l'edat de jubilació fins a 67 anys el 2027. Les prestacions ja no s'actualitzen conforme a l'IPC, sinó en funció dels ingressos i despeses del sistema i de l'augment dels pensionistes. La llei fixa un sòl del 0,25% per als anys dolents i un sostre per als anys de bonança de l'IPC més el 0,5% addicional.

En un altre ordre de coses, el Consell de Ministres va aprovar l'Avantprojecte de Llei d'auditoria de comptes, que preveu reforçar la confiança en la informació que es divulga, i que entre altres, inclou una exigència de rotació en els contractes d'auditores amb entitats d'interès públic, que podrà ser només de deu anys. En concret, la norma, aprovada per adaptar la normativa espanyola a l'europea, també estableix limitacions en els honoraris que reben les auditores de les entitats d'interès públic.