Un món sense caps és possible, o almenys això creuen empreses com Zappos, la companyia de venda de sabates en línia que va eliminar a l'abril tots els llocs gerencials i va lliurar les regnes del negoci als seus empleats.

Zappos forma part d'un corrent corporatiu minoritari però en auge que sosté que l'absència d'una estructura jeràrquica impulsa l'esperit emprenedor dels empleats i facilita el flux d'idees, la col·laboració i la innovació.

Els defensors d'aquest corrent advoquen per filosofies de gestió com l'holocràcia, un sistema en el qual la presa de decisions es divideix en equips autoorganizats en lloc d'estar en mans dels nivells més alts de l'estructura empresarial.

Zappos va començar a provar l'holocràcia amb un petit grup d'empleats en 2013 i, poc després, el seu conseller delegat, Tony Hsieh, va anunciar la seva intenció d'eliminar els llocs gerencials i lliurar el timó al voltant de 1.500 treballadors.

Des d'aleshores, la companyia ha engegat "cercles" als quals se sumen els empleats en funció del tipus de treball que realitzen i en els quals els papers i responsabilitats de cadascun, així com els assoliments aconseguits, s'estableixen en reunions.

El procés ha tingut els seus alts i baixos -al mes de maig Zappos va anunciar que un 14 % de la seva plantilla, una mica més de 200 empleats, havia decidit deixar l'empresa- però així i tot la firma considera que els avantatges superen els inconvenients.

Es tracta d'un concepte que comença a guanyar pes a nivell global.

Mark Young, cofundador de la consultora britànica Future Considerations, va afirmar en declaracions recents a la BBC que grans clients corporatius han començat a provar el mètode de les decisions descentralitzades en part de les seves divisions.

Entre les grans empreses que han optat per una estructura gerencial plana hi ha la cadena de botigues britànica John Lewis, propietat dels seus més de 80.000 empleats i que estableix les polítiques en cada divisió de forma individual i en funció de l'opinió del consens d'empleats.

Un consell amb representants de cada divisió estableix l'estratègia general de l'empresa.

La firma Morning Star, que processa al voltant del 25 % dels tomàquets que es venen a Estats Units, considera que tots els seus empleats són iguals, els sous es fixen en funció d'avaluacions entre els treballadors i cada empleat té autorització per gastar els diners de l'empresa.

Per la seva banda, DaVita, una empresa nord-americana que ofereix serveis relacionats amb la salut i amb ingressos anuals de 6.000 milions de dòlars (5.445 milions d'euros), va aconseguir evitar la fallida en optar per una estructura col·lectiva.

I l'empresa de productes esportius W.L. Gore, fabricador de Gore-Tex, amb més de 10.000 empleats i vendes anuals de més de 3.000 milions de dòlars (2.722 milions d'euros), assegura que no disposa d'una estructura de comandament o organitzativa tradicional.

Experts en gestió com Gary Hamel, autor de "Primer de tot acomiadem tots els caps", publicat a la revista Harvard Business Review l'any 2011, sostenen que les capes gerencials són "costoses i ?ine?ficients". "Crec que cada vegada hi haurà més organitzacions en les quals si vols aconseguir que alguna cosa es faci, si vols convertir-te en un líder, necessitaràs saber convèncer, persuadir, establir coalicions, arguments convincents", va afirmar Hamel a la Harvard Business Review després de la publicació del seu article.

Segons el diari The Wall Street Journal, al voltant de 300 empreses han provat el sistema de l'holocràcia des de la seva invenció fa al voltant d'una dècada.

Brian Robertson, un emprenedor de 36 anys i inventor del mètode de gestió, va assegurar en declaracions recents al Journal que al voltant del 8 % de les companyies que proven el sistema el mantenen durant almenys un any.

El sistema compta també amb els seus detractors. La compa?nyia de transport Shift va abandonar l'holocràcia abans de l'any en considerar que el sistema obligava a mantenir massa reunions i el procés de decisions era ambigu i faltat d'autoritat.