Les eines dels rics per pagar menys

Les sicav són la fórmula preferida d'aquest col·lectiu per evadir impostos al fisc

22.12.2015 | 07:02
Montserrat Caballé va simular viure a Andorra per pagar menys impostos.

Nombroses cares conegudes han estat assenyalades per Hisenda davant la possibilitat d'evadir impostos. El cert és que existeixen diferents fórmules per enganyar el fisc. Des de simular residir a Andorra, com va fer Montserrat Caballé, fins a disposar de sicavs dirigides per una sola persona o família. Disposar dels diners en paradisos fiscals és una altra opció, així com crear entramats d'empreses pantalla com van fer Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres.

La recent condemna a Montserrat Caballé per frau fiscal ha retornat a l'actualitat les pràctiques amb les quals les grans fortunes tracten d'evitar el pagament d'impostos i que en el cas de la soprano va consistir a simular la residència a Andorra, país amb una menor càrrega tributària.

Entre els instruments legals amb els quals disposen els rics per disminuir la seva aportació al fisc estan les sicav o les societats patrimonials, encara que en alguns casos recorren a mecanismes il·lícits com ocultar els diners en paradisos fiscals o evadir impostos a través d'entramats societaris.

Les sicav (societats d'inversió de capital variable) són l'instrument favorit dels grans patrimonis, ja que compten amb un baix gravamen (1%) que s'aplica en els rendiments i plusvàlues que generen mentre no es treguin de la societat.

Segons explica el secretari general dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), José María Mollinedo, el "parany" de les sicav està en què acostumen a pertànyer a una sola persona o família que aglutina la majoria del capital i que és qui pren les decisions d'inversió, mentre que la resta de partícips -fins als cent obligatoris- són socis de palla als quals es coneix com mariachis.

Es calcula que prop del 80% de les més de 3.000 sicav que hi ha Espanya -en algunes de les quals participen cognoms tan cèlebres com Koplowitz, Abelló, Del Pino, Palatchi o Bhavnani-, existeix la "sospita seriosa" que estan en mans de particulars, assegura Mollinedo.

Més trampes

D'altra banda, els qui tenen molts immobles constitueixen societats patrimonials per evitar els pagaments que per ells haurien de fer en l'IRPF i perquè l'impost de societats permet compensar les pèrdues, encara que aquesta figura no eximeix del pagament de l'impost sobre el patrimoni, com recorda el president del Registre d'Economistes Assessoris Fiscals (REAF), Jesús Sanmartín.

Traslladar la residència fiscal a Andorra és un altre clàssic entre esportistes i artistes, per la seva proximitat i baixa tributació, però Sanmartín subratlla que cal passar com a mínim 183 dies al país veí perquè Hisenda no posi pegues. En cas contrari, al contribuent li pot ocórrer el mateix que a la cantant d'òpera Montserrat Caballé. La tennista Arantxa Sánchez Vicario va tenir el mateix problema que Caballé amb Hisenda.

Emportar-se els diners a comptes en paradisos fiscals és una altra opció, però Sanmartín incideix que cada vegada hi ha una menor opacitat informativa, ja que el problema del terrorisme ha donat un impuls a l'aixecament del secret bancari cada vegada en més països.

Una altra fórmula que voreja la il·legalitat i que darrerament ha saltat a les portades de la premsa és la utilització d'empreses per explotar els drets d'imatge, fórmula lícita excepte en el cas que Hisenda detecti que hi ha una estratègia d'ocultació d'ingressos per no pagar al fisc, com li va passar als futbolistes Mascherano i Messi.

Sobre aquesta qüestió, Mollinedo posa l'accent que perquè hi hagi delicte fiscal no només han de defraudar-se més de 120.000 euros, sinó que també hi ha d'haver dol; és a dir, la voluntat deliberada de cometre el delicte, alguna cosa que no ha existit per exemple en el cas del cantant Joaquín Sabina, que està en pleits. En aquest cas, Sabina i Hisenda tenen diferències de criteri en les seves liquidacions fiscals.

Així mateix, existeix el cas dels entramats d'empreses pantalla creades per acreditar una pretesa activitat empresarial, com va ser el cas de l'Institut Nóos i la xarxa d'empreses associades, amb les quals Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres generaven despeses fictícies per justificar les seves declaracions.

És un cas semblant, recorda Mollinedo, al d'Emili Cuatrecasas, soci principal del bufet d'advocats que porta el seu nom, condemnat per crear negocis simulats per deduir-se despeses personals com si fossin de les seves empreses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema