Les fortes tensions a l'OPEP i la crisi xinesa aguditzen la caiguda del petroli

El xoc diplomàtic entre Aràbia Saudita i l'Iran, els principals poders sunnita i xiïta a l'Orient Mitjà, respectivament, i dos dels majors productors de l'OPEP, va desencadenar la setmana passada una nova caiguda dels preus, que es va accelerar amb el caos a les borses xineses, les negociacions de les quals es van suspendre en dues ocasions.

En aquest sentit, la conjunció d'aquests dos factors ha deixat el petroli a nivells no vistos des de mitjans de 2004, amb una caiguda de prop del 11% entre dilluns i divendres, que aguditza la caiguda de prop del 70% que s'acumula des de fa any i mitjà.

A més, l'execució d'un clergue xiïta a l'Aràbia Saudita, que ha encès de nou el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb els plans de Teheran per tornar a exportar cru quan s'aixequin les sancions pel seu programa nuclear en els propers mesos.

Gran part del milió de barrils diaris que s'espera que l'Iran acabi afegint a l'oferta global estaran dirigits a Àsia, un mercat dominat fins fa poc per l'Aràbia Saudita, però on productors com l'Iraq, Rússia i, ara previsiblement Iran, comencen a guanyar-li terreny.

Amb un nou competidor en el marc de l'OPEP, i davant el possible alentiment de l'economia xinesa, que amenaça amb encongir la demanda, l'Aràbia Saudita difícilment acceptarà una reducció del sostre de producció, el que incrementaria els preus però posaria en risc la seva quota de mercat.

Al contrari, alguns analistes creuen que Riad podria fins i tot utilitzar l'oferta de petroli com una arma més contra Teheran i tornar a ampliar el seu bombament perquè els baixos preus restin atractiu als camps de petroli iranians per les petrolieres estrangeres. "Cap de les parts va voler cedir", recalca Michael Hewson, analista cap de la signatura CMC Markets, per a qui "en aquest moment no hi ha cap tipus de ganes per retallar la producció" i anticipa que els preus podrien seguir caient a curt termini fins a nivells propers als 25 dòlars el barril.

Tan sols si les tensions entre els dos països derivessin en un improbable conflicte militar els analistes veuen possibilitats que aquest xoc impulsés els preus a l'alça. "Si el conflicte arribés a frenar físicament la producció, això podria portar a una pujada dels preus. No obstant això, en aquest moment hi ha un enorme excés d'oferta en els mercats, de manera que el conflicte entre l'Aràbia Saudita i l'Iran hauria de ser més greu que en anteriors ocasions perquè arribés a influir d'aquesta manera", assenyala David Elmes, cap de la Xarxa d'Investigació Global en Energia de la Universitat britànica de Warwick.

Més enllà d'aquest escenari hipotètic, el retorn de l'Iran als mercats contribuirà a curt termini a mantenir els preus baixos, però a la llarga servirà per apartar del mercat a productors externs a l'OPEP la producció dels quals resulta massa costosa en la conjuntura actual, per la qual cosa, paradoxalment, tant Riad com Teheran poden sortir-ne beneficiats.

El pols que fins ara ha mantingut l'OPEP, liderada per l'Aràbia Saudita i amb l'oposició dels seus membres més modestos, com Veneçuela, Equador, Nigèria, ha servit per posar en dificultats a la naixent indústria del esquist estatunidenc, que amenaçava amb fer ombra als càrtels tradicionals del petroli.

L'auge del fracking i altres tècniques d'extracció no tradicionals ha donat entrada en l'última dècada a multitud de companyies de grandària modesta al mercat del petroli, principalment als Estats Units. Aquestes empreses, sustentades en la seva major part per crèdits signats quan els preus estaven alts, passen ara per greus dificultats, mentre que les grans petroleres, sense tantes dificultats, s'han vist obligades a reduir de forma dràstica la seva inversió. Aquest escenari comportarà en algun moment una reducció de l'oferta global sense necessitat que l'OPEP doni el seu braç a tòrcer i redueixi el seu bombament, el que començaria a impulsar uns preus poden trigar anys a recuperar-se.