Els desafiaments del pròxim govern espanyol

El desviament en el dèficit públic, el deute a l'alça, els canvis en el patró de creixement i els símptomes de desacceleració, els esculls que haurà d'esquivar l'Executiu

07.03.2016 | 07:09

El proper Govern d'Espanya haurà d'afrontar rellevants desafiaments econòmics. L'economia espanyola no ha corregit gran part de les seves malalties -com la Comissió Europea va recordar recentment en el seu informe sobre Espanya- i l'entorn que s'entreveu en el context internacional, amb tendència a afeblir-se, dificultarà la correcció dels importants desequilibris pendents.

Creixement. Espanya no és el «país de tot Europa que més creix», com sosté el Govern (l'última vegada, Rajoy a Brussel·les, fa unes setmanes), sinó el vuitè, tot i que, de les grans economies de l'àrea, és la que més empenta exhibeix. L'any passat va créixer el 3,2%. Però el país ja no podrà seguir creixent a aquest ritme: l'economia espanyola va arribar al znit del seu impuls en el segon trimestre de 2015 (1%) i des del juny, com havien pronosticat totes les prediccions, va entrar en desacceleració. Tot i així, va créixer un meritori 0,8% trimestral en la segona meitat de l'any. Tots els pronòstics (UE, FMI, OCDE, Banc d'Espanya ...) apunten que aquest any el PIB avançarà entre el 2,7 i el 2,8%. Només el Govern en funcions manté la previsió del 3%. Des que es van fer aquests pronòstics, el context internacional tendeix a empitjorar, la qual cosa dificultarà aconseguir els objectius. Espanya té una elevada exposició a països emergents, que ara són al centre de tots els temors. Cada descens de l'1% del PIB dels emergents resta 0,2 punts als països desenvolupats. A Espanya aquest impacte és més gran. I a més, una part de l'avenç del PIB el 2015 el va aportar un augment de la despesa pública (en contra del discurs oficial) del 3,7%, que serà difícil que la UE torni a consentir després de la desviació del dèficit el 2015. Tampoc no està garantida la continuïtat dels factors externs que afavoreixen més a l'economia espanyola que a altres de l'àrea: euro feble, petroli molt barat, tipus d'interès en el 0%, turisme en rècord històric... A això s'hi suma que Espanya necessita créixer més que els seus socis perquè és el segon en taxa d'atur (després de Grècia), té un dèficit públic alt i un deute a l'alça, i perquè està al 40% per sota del PIB que tenia abans de la crisi.

Dèficit. La CE atribueix a Espanya un dèficit públic el 2015 del 4,8% del PIB, 6 dècimes (6.487.000 d'euros) superior al 4,2% pactat. El Govern va desmentir-ho l'11 de febrer. Llavors Rajoy va admetre un incompliment de 3 dècimes (3.243.000). Un dia després, el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, va dir que aquesta xifra és provisional perquè falta comptabilitzar el dèficit d'algunes comunitats que solen desviar-se. El dèficit espanyol va ser el 2014 el tercer més alt de la UE.

Deute. El deute públic creix. El 2015 va superar els 1,069 bilions d'euros, 326.643.000 més que quan el PP va arribar al Govern. L'any passat va augmentar en 36.139.000 tot i els tipus d'interès ínfims i al control de la prima de risc gràcies a la compra mensual de 60.000 milions de deute de l'Estat de l'eurozona pel BCE. España és el setè país dels 28 de la UE amb major deute públic en relació al PIB: és a prop del 100%, una proporció no vista en més d'un segle. CaixaBank estima que aquest any el deute arribarà al 101,2% del PIB i passarà a ser la cinquena dada més alta de la UE. El rating o qualificació creditícia de Fitch, Standard & Poor's i Moody's sobre Espanya va acabar la legislatura diversos esglaons pitjor de com la va començar.

Recaptació. La recaptació tributària segueix sent un drama nacional. Espanya recapta menys que Grècia en relació amb el PIB. Dels 19 països de l'euro, Espanya és el sisè amb menor despesa pública respecte a la riquesa nacional.

Canvi de model. Espanya està creixent basant-se en els mateixos esquemes i patró de creixement que la crisi de 2008 va demostrar que eren altament vulnerables. La competència a partir de salaris baixos ha donat cert marge de creixement però és un camí que s'esgota amb promptitud. La teoria econòmica sosté que la competitivitat a llarg termini depèn de les millores de productivitat. La CE critica l'«escàs increment de la productivitat» i que el país segueixi «empitjorant» en innovació i desenvolupament.

Corrupció. La CE apunta a la corrupció com a causa de vulnerabilitat i risc econòmic per a Espanya. Els escàndols afegeixen un deteriorament de reputació i de confiança internacional cap al país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema